Deia, la setmana passada, alhora que comentava un article de M. Elena Vallés, que, quan era un al·lot que vivia i creixia al meu poble del Pla, vaig començar a llegir en les fulles dels arbres, en una corrent d'aigua, en les formes dels núvols, en el vol d'un ocell, en els gestos humans, abans de llegir en les pàgines dels llibres. En altres llocs he explicat com em fou de difícil aprendre de llegir. No en tenia interès ni em seduïa. Me'n vaig endur algunes clatellades feridores, quan veien que no hi posava la més mínima voluntat ni en tenia ganes. Un dia, de sobte, algú em va fer entendre que, si aprenia de llegir, donaria una sorpresa als que ja em donaven per inútil. I m'hi vaig esforçar. però no en vaig aprendre amb una cartilla ni amb cap altre mètode escolar. Allò que va motivar el meu aprenentatge fou demostrar als que m'envoltaven que era capaç de llegir les paraules que sortien al final de les pel·lícules amb la mateixa rapidesa amb què apareixien. Llavors volava a l'hora de llegir. I les paraules m'omplien la boca ni que fos una màquina.
Però el meu primer aprenentatge fou en les fulles dels arbres. Els grecs antics pensaven que tot l'univers és un llibre escrit en un llenguatge que hem de desxifrar. Els anacoretes del desert -Sant Pau, ermità, Sant Antoni...- llegien el pensament de Déu a les pàgines obertes del llibre de la creació. Des de la solitud, des de la terra erma de T. S. Eliot, se'ns proposa de fer la lectura del món. I si reparam en l'últim cant de Giacomo Leopardi potser podrem entendre que, a vegades, no és l'home qui cerca refugi en el desert, sinó que és el desert el que travessa l'home. Entre els clivells de les roques de lava, sorgeix, a vegades, la flor del desert. I és com un llibre capaç de portar una promesa de vida. En la solitud del bosc, Llull reclamava per a Blanquerna, el protagonista de la seva gran utopia, l'única companyia dels arbres i les herbes, dels ocells i les bèsties, de les aigües i els prats. Galileo afirmà que el llenguatge en què està escrit el llibre de l'univers és un llenguatge matemàtic i geomètric que és possible entendre. Rousseau insistí en què intervingués en l'educació d'Emili el llibre del món, la instrucció que ofereix l'observació de la vida.
I encara hi ha més gent que ens convida a llegir en primer lloc el món que ens envolta. No hi ha un llibre tan instructiu, escriví a Mallorca, l'arxiduc errant, fa més d'un segle, ni amb tan belles il·lustracions com la simple observació de la natura. És millor, diria el poeta Llorenç Riber, que els nins aprenguin a llegir a les fulles dels arbres abans que en les fulles dels llibres. I un pedagog del nostre temps -V. Sujolimski-, que ha utilitzat amb insistència aquesta proposta, escriu que ha volgut que, abans d'obrir un llibre i llegir les síl·labes de la primera paraula, el nin llegís les pàgines del llibre més prodigiós del món: el llibre de la vida.
És necessari, imprescindible, obrir els ulls a la realitat que tenim més propera, a l'entorn que ens envolta, deixar que els sentits s'obrin als paisatges que acompanyen el nostre creixement. Però hem de saber que la lectura d'altres llibres ens facilitarà la lectura del llibre del món, que mitjançant la lectura obrim nous espais a la intel·ligència. Són espais de llibertat. Llavors, en descobrir que la lectura d'un llibre ens enriqueix la mirada que tenim de la vida, una certa curiositat, de provocació i d'incertesa ens embriaga. La lectura de l'univers ha de precedir la lectura de la paraula escrita; però la lectura d'aquesta paraula implica la continuïtat de la lectura de l'univers. Llegim per relacionar-nos amb nosaltres mateixos, per accedir a aquelles realitats -uns altres mons- que són en el nostre. És l'única manera d'arribar a entendre qualque cosa de tot quant succeeix. Llegir de forma directa en les fulles dels arbres, en els gestos humans, en el vol d'un ocell -no en les imatges que ens n'ofereixen les pantalles-, ens ha de menar a llegir els llibres que han escrit aquells que tot reparant la vida ens en donen la seva representació. I després, amb el bagatge de les lectures, retornar a llegir la vida. A vegades he dit que llegir és un plaer amenaçat, una alegria que molta gent no arribarà a conèixer mai. Un acte eròtic que és necessari defensar contra les coaccions que el paralitzen.
