Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La prèvia

Espiritualitat musical

Espiritualitat musical

El passat divendres vaig saber d'una composició que el músic Arvo Pärt escriví sobre Santa Cecília, patrona de la Música. Cecilia, vergine romana és el títol de l'obra i fou estrenada a Roma l'any 2000 coincidint amb el Jubileu. Aquesta peça, per a cor mixt i orquestra, hauria pogut ser part del programa que Studium Aureum oferirà avui horabaixa a l'Auditori del Conservatori (20.30h), com un dels concerts que omplen la seva programació de la temporada que, un dilluns al mes, omple aquell espai de bones propostes.

I és que el concert que recomanam és un monogràfic Arvo Pärt, el músic més espiritual d'entre els compositors actuals. De fet el títol de la proposta que dirigirà el tenor Antoni Aragón és La mística del segle XX i en ella hi trobam partitures ben conegudes del compositor letó com Spiegel im Spiegel, Morning Star o Salve Regina.

Pärt, de vuitanta-quatre anys, és el compositor viu més interpretat, sens dubte, ja que ha aconseguit connectar amb el gran públic. I unes de les maneres per aconseguir l'apropament ha estat, sens dubte, l'abandonament d'experiments sonors per agafar models de la música del renaixement i impregnar tota la seva creació d'una càrrega forta d'espiritualitat, en el sentit ample del terme. La música de Pärt serveix de pont entre l'art i la meditació, o millor encara: Pärt converteix la mística en art.

Compartir el artículo

stats