La música de Carl Nielsen, el compositor danès, i més en concret les seves simfonies, havien d'il·lustrar les llegendes nòrdiques que Pere Morey havia de contar aviat a través del programa de ràdio La Ruta d'Orfeu d'IB3 ràdio. A través de les sis simfonies del músic, segur que Pere hauria sabut treure i contar i contar i treure històries del fred i de la vida del nord d'Europa.
Era col·laborador d'aquest espai radiofònic com també ho era del suplement Bellver d'aquest diari. Aquests dos projectes ens acostaren molt en els darrers anys. Record un programa que dedicàrem a les músiques del solstici d'estiu. Jo hauria posat peces musicals de Vivaldi, Mozart o Wagner. Idò ell no, ens va sorprendre amb Preludi a la migdiada d'un faune de Debussy. "I perquè aquesta música?" li vaig demanar. "I que no és, la migdiada, un element ben estiuenc?", contestà. Touchée.
Amb Pere Morey tenia moltes coses en comú, l'amor per la música, per la literatura, per la divulgació. Ell però em donava cent voltes en tot. Era un tot terreny. Un savi. Escoltar-lo sempre era un goig. Llegir-lo era una manera d'aprendre més història que anant a l'escola.
I la ironia, què me'n deis de la seva ironia? Sempre cercava aquella paraula o frase de doble sentit. I a vegades no ho agafaves a la primera, sovint era necessari recapitular per entendre'l. Signe d'inteligència.
Amb Pere Morey parteix una manera nostrada de ser. Nacionalista convençut, era amant de les coses d'aquí, sense oblidar ni menysprear les de més enllà. L'enyorarem, és el millor que es pot dir a la memòria d'una persona. Ah! i Nielsen queda pendent.
