Les sigles BWV en música són les inicials en alemany de Bach-Werke-Verzeichnis o Catàleg de les obres de Bach en català i es posen sempre davant del nombre que l'obra en qüestió indica. Per altra banda, aquesta catalogació de la música bachiana no és cronològica, com en molts d'altres autors, sinó temàtica. Per tant res podem saber respecte a la maduresa o no d'una peça musical de Bach a partir del seu número de catalogació.
Les primeres obres del Bach-Werke-Verzeichnis corresponen a les cantates, començant per les d'església (molt nombroses, més de dues-centes) i acabant per les profanes.
Bach va compondre cantates quasi tota la seva vida, ara bé, fou a Leipzig quan pel seu càrreg de Cantor de Sant Thomas i Sant Nicolau, les dues esglésies importants de la ciutat, havia d'escriure obres religioses cada diumenge, setmana sí i setmana també, a més de les partitures especials corresponents a les festes.
És fàcil imaginar com era la vida laboral de Johann Sebastian a Leipzig. A més de les classes de música i de les direccions musicals del cor i de l'orquestra, havia d'elaborar una música adequada al text de l'evangeli corresponent. I tot en una setmana! I la setmana següent, més.
Algunes d'aquestes cantates, la major part, estan pensades per a quatre veus solistes, petit cor i petita orquestra, tot i que algunes només tenen una veu solista, com les dues que avui horabaixa podrem escoltar a la Seu de Malorca (20h) en un concert en el qual hi participaran el contratenor Leandro Marziotte, la coral UIB i l'orquestra Simfònica de Balears, amb Pablo Mielgo al davant.
Les dues cantates que s'inclouen en el programa són les BWV 169 i la BWV 170, titulades respectivament Gott soll allein mein Herze haben (Només Déu tindrà el meu Cor) i Vergnügte Ruh, beliebte Seelenlust, (Plaent repòs, benvolgut goig de l'ànima), en les quals el contratenor (o la contralt) alterna recitatius i àries. Només la primera acaba amb un breu moment coral en el qual el grup canta "Dolç Amor, concedeix-nos el teu favor".
