Ho anunciava ahir aquest mateix diari: Avui es tanca la quaranta-unena edició del Festival de Música de Deià. I ho fa amb un programa en el qual el tango serà el protagonista.
En efecte, amb el títol genèric "InTensus Tango", el duo argentí, format pel violinista Pablo José Albornoz i el bandeonista Valentín Navarro, oferiran una primera part de caràcter més clàssic, amb cançons de Carlos Gardel ( Por una cabeza), Astor Piazzola ( Oblivion), Juan Carlos Cobian ( Mi refugio i Los Marcados) i Gerardo Matos Rodríguez ( La Cumparsita), entre d'altres compositors.
A la segona part la cosa canvia i es transforma en una sessió en la qual el tango contemporani, el New tango, es mostrarà a través de la utilització d'aparells electrònics. Una segona part més atrevida.
Com veuen els amants d'aquest estil de dansa típicament argentina aquestes innovacions? Accepten els puristes el pas del bandoneó a la música electrònica? Tot és qüestió de temps, les noves tecnologies entren per tot arreu i a poc a poc esdevenen elements quotidians. No es tracta d'abandonar el bandoneó, un instrument típicament argentí (tot i que es va inventar a Alemanya a mitjan segle XIX), sinó de combinar el seu so amb els dels aparells contemporanis.
Aquesta segona part porta per títol "D-Mol" i fa referència a un grup instrumental del mateix nom que encapçala Pablo José Albornoz, qui també signa les composicions en les quals es combinen la música clàssica de tango amb l'estil electrònic modern. Amb la barreja d'estructures musicals sòlides i colors i textures electròniques s'aconsegueix un resultat avantguardista sense perdre l'essència del tango.
