He escoltat per la ràdio una senyora que donava consells sobre com hem de fer l'amor durant l'estiu. No és el mateix, al seu parer, fer l'amor a l'estiu amb la calor forta i el cos suat que fer-ho a l'hivern amb els freds. Ella considera que a l'estiu es fa més l'amor que no a l'hivern, i les causes podrien esser diverses, entre elles l'escalfor que procura el clima, l'augment del temps de lleure, la sensualitat dels cossos que, els mesos de calor, és més efervescent i més intensa. De totes maneres les estadístiques contradiuen aquesta hipòtesi: el mes en què neixen més infants és el setembre, la qual cosa indica que les festes de Nadal són especialment propícies a l'amor i al llit.
Resolta aquesta qüestió de l'estiu, la senyora s'ha detingut especialment en un altre tema de difícil resposta: com es farà l'amor al segle XXI? La pregunta m'ha semblat equívoca perquè es planteja en futur. De totes maneres, ha descrit algunes situacions amoroses inèdites i ha dit que tot és encara possible. I la pregunta que m'he fet és: què vol dir tot? La senyora ha defensat la proposta de fer l'amor, mentre sigui possible, a l'aire lliure. Procurau -ha dit- que no hi hagi massa gent a prop. Però a l'aire lliure ve esser davall un arbre, per exemple. I això no és una descoberta del segle XXI. Sempre hi ha hagut un arbre -sovint una mata- disposat a encobrir els esplais amorosos de les parelles. La intimitat a l'aire lliure -la comunió amb la natura-, deu esser, probablement, més saludable, més fresca, sobretot a l'estiu.
Però ha fet tres propostes que m'han semblat no exemptes d'una certa originalitat: l'amor amb un company o companya de llit escollit a sort. És com si ens ajustàssim als resultats d'una rifa. Treus una bolla de dins una taleca i vinga, la bolla marca amb qui faràs l'amor. És evident que no totes les bolles són iguals, que n'hi ha unes més atractives que les altres, que depèn de l'atzar. I l'atzar no és sempre la millor solució. El sorteig també es pot fer per mitjà d'altres sistemes diferents a la bolla. Es pot fer, per exemple, a distància amb l'ajut de l'ordinador: les afinitats electives a través d'una pantalla. Un partenaire elegit a sort per un programa informàtic. La segona proposta feia referència a l'amor amb assistència química. Tampoc no és una invenció d'ara. Us en recordau de l'alçapiu, una mescla d'herbes i cassalla que afavoria l'erecció? Però aquesta línia ens mena a un tema delicat: la influència de les drogues en la consumació sexual. Un artista plàstic em diu que les pintures fetes sota la influència de la Viagra surten molt vermelles. Aquí es tracta d'utilitzar la química a l'hora de la creació plàstica. La tercera proposta era la realització de l'acte sexual amb el cos tot ple de caragols que pasturen. No he parlat amb ningú que ho hagi provat, però tinc la sensació que el moviment dels caragols sobre la pell deu provocar unes pessigolles de no dir i, forçadament, els protagonistes de l'amor deuen rebentar-se de riure. Els caragols recorren la teva pell mentre tu et rebentes de riure.
Cap al final del programa, la senyora ha encetat un tema d'especial interès de cara al temps que ha de venir: el futur de l'amor i les noves tecnologies i ha parlat de l'evolució de les pràctiques amoroses en relació als avenços científics, de les realitzacions amoroses desmaterialitzades, de les pràctiques amoroses que deriven dels algoritmes. Ens volia parlar dels futurs -no del futur- de l'amor. Però, de les tres propostes, la que més m'atreu és la dels caragols, si som capaços de aguantar les pessigolles. Deu ser una festa sentir-te la bava que et recorre la pell, mentre fas l'amor davall una figuera.
