Ondine Perret vivia a Deià, des dels anys setanta se sentia mallorquina. La seva base era aquest poble de muntanya, tot i que viatjava molt arreu del món.

Nascuda a Siena de pare suís i mare xinesa, arribà a Deià quan tenia cinc anys, amb la música com a base del seu entorn familiar, ja que el seu pare era director d'orquestra i la seva mare pianista. De fet, sa mare havia deixat la Xina per anar a Brussel·les per tal de ser alumna d'Stefan Askenase. Enllà va coincidir amb Martha Argerich, també alumna del gran mestre, i amb la seva filla Lyda.

Ondine s'inicià en el violí, com Lyda, i juntes establiren una relació d'amistat que ha durat fins ara mateix. Bé, fins el passat 6 de juliol, dia en el qual Ondine ens deixà per sempre. Sí, Ondine Perret, l'estimada Ondine Perret, morí jove, massa jove, deixant el seu violí a Deià, però que en uns mesos serà cedit a una fundació a Palma.

Ondine no era només una gran violinista, era també una molt bona fotògrafa i una ballarina excepcional. Primer a Nova York i més tard a París, acabà graduant-se com a professional del ball, cosa que demostrà sobradament a Deià, presentant molts i variats programes. Ara bé, la salut, sempre traïdora, impedí que seguís per aquest camí del moviment i es dedicàs de ple a les altres dues passions, la fotografia i el violí.

El 2008 guanyà el Concurs Internacional de Fotografia de Beijing 2008 al mateix temps que ampliava classes de virtuosisme amb Leah Wolfe-Garcia, qui digué d'ella: "El seu violí es convertí en una llum i un motiu d'inspiració constant". La gran Xacona de Bach li donava motius per seguir endavant, quan fa uns anys el càncer es féu present.

Avui horabaixa i a l'església de Deià (21h), les seves amigues Lesh Wolfe-García, Soriana Ivanov, Lyda Chen-Argerich, Eilid Martin i Suzanne Bradbury, recordaran l'artista a través de composicions de Schumann i Piazzola, per demostrar que, tot i no ser-hi de forma física, Ondine encara viu a Deià.