El concepte d'òpera bufa neix a Nàpols a finals del segle XVII i expressa un tipus de moviment líric en el qual un argument de caràcter còmic es veu envoltat per una música que el reforça, descartant, per tant, els moments dramàtics, que, de ser-hi, apareixen sempre de forma metafòrica, mai per reforçar aspectes melodramàtics, que no existeixen.
Rossini, Mozart i Donizetti ajudaren a donar entitat pròpia i a reforçar aquest moviment operístic a través de títols tan emblemàtics com Il barbiere di Siviglia, Le nozze di Fígaro i Don Pasquale, respectivament, escrivint algunes de les àries, duettos i cavatines més populars de la història de la música escènica.
Avui vespre i al Llac Martel, dins les Coves del Drach de Portocristo (20.30h), s'oferirà una curiosa versió de cambra feta per Enric Lucena de Don Pasquale, amb Andreu Riera al piano (substituint l'orquestra), la soprano Marga Cloquell, el baríton Carlos Daza, el baix Pedro Quiralte-Gómez i l'actor Toni Gomila, que intervindrà com a mestre de cerimònies, enllaçant les diferents escenes que configuren la història. La sessió és a benefici del projecte de les germanes de la caritat de Sant Vicenç de Paül per a la construcció d'una escola al Perú.
A Don Pasquale hi trobam personatges molt ben definits, amb característiques pròpies de les contarelles d'embolics: un vell malhumorat enamorat d'una jove que a la vegada té un pretendent pel qual ella també se sent atreta.
Musicalment molt atractiva, amb bons i inspirats moments és de rigor destacar Quel guardo il cavaliere per la seva dificultat tècnica i pel que exigeix a la soprano.
