Si la passada setmana foren els instrumentistes de corda els qui protagonitzaren el segon concert de la temporada estiuenca de la Simfònica a Bellver, avui seran les seccions de vent les que ens trobarem sobre l'escenari. Només instruments de vent per interpretar tres realment excepcionals i que, malauradament, no tenim massa ocasions per escoltar en viu.
La vetllada s'obrirà amb la Simfonia en mi bemoll major de Richard Strauss, una obra de joventut (porta el número 7 del seu opus) però que ja permet endevinar com serà el tractament que farà el gran compositor postromàntic d'aquestes parts de l'orquestra.
Després les Simfonies per a vents d'Igor Stravinsky, que no són diverses peces sinó que es tracta d'una sola partitura; el plural en el títol li posà el compositor per donar a entendre que hi havia mesclades múltiples sonoritats en una sola obra. Escrita el 1920 i dedicada a Debussy fou revisada en dues ocasions, l'any 1945 i 1947. La versió que avui escoltarem és la de 1947.
I per acabar una Suite a partir de temes de l'Òpera dels tres rals de Kurt Weill, sorgida a partir de les col·laboracions amb l'escriptor Bertolt Brecht. Weill-Brecht, un tàndem excepcional de l'art del segle XX. Poques vegades, en el segle passat, la literatura i la música han donat tants bons fruits.
Joan Enric Lluna serà el director de la proposta que comptarà amb les introduccions de l'actor Miquel Àngel Torrens.