Només amb la inclusió de la Sonata D. 821 de Schubert, coneguda amb el sobrenom de Sonata Arpeggione, ja es justifica recomanar un concert de música de cambra. Aquesta obra mestra per a piano i un instrument de corda, avui desaparegut, l'arpeggione, és una de les múltiples entregues del compositor vienès a la música de cambra. Schubert és un dels exponents més clars i valuosos de la música romàntica pensada per a pocs instrumentistes. I aquesta sonata és, sens dubte, una de les seves aportacions més grans.
L'Arpeggione fou un instrument que va tenir alguns, pocs, moments de glòria a Europa central a principis del segle XIX; tenia, com una guitarra, sis cordes, així que sovint el trobam citat amb el nom de "Guitarra d'amore". Ara bé, avui són escassos, per a no dir nuls, els músics que toquen aquest instrument. És per això que les obres que es varen pensar per ell s'interpreten a partir de transcripcions, normalment per a violoncel o contrabaix.
Avui horabaixa, a Son Marroig i dins el marc del Festival de Deià Alfredo Oyaguez al piano i Mikhail Zemtsof al violoncel oferiran aquesta interesant sonata de Schubert, al costat d'altres partitures de Schumann (un Adagio i Marchënbilder), Xostakóvitx (uns arranjaments d'alguns Preludis) i Piazzola (Gran tango).
