Un dels mites de la cultura occidental més populars és el de Faust, l'home que ven la seva ànima al dimoni per aconseguir algun desig terrenal, que pot ser obtenir més saviesa o l'amor d'una dona.
El personatge llegendari, que va ser citat per Luter amb la qual cosa el féu encara més popular, sembla que agafa nom d'un professor de finals del segle XVI i principis del XVI, Giorgius Faustus, que a través d'elements lluminosos feia creure que tenia dons especials.
Sigui quin sigui l'origen d'aquest doctor Faust, la veritat és que ha servit de base a nombroses obres escèniques i literàries. Marlow, el poeta anglès que alguns pensen que fingí la seva mort per convertir-se en Shakespeare, ja escriví sobre Faust. Goethe té una història de Faust en dues parts i el dramaturg rus Aleksandr Puixkin escriví una escena amb el dúo Faust i Mefistòfele, el diable. Ja més modernament Thomas Mann o Pessoa han tractat el tema.
En la música tenim Berlioz i la seva Damnation de Faust, Bussoni i Doktor Faust, Ludwig Spohr i Faust, Boito i Mefistofele i Gounod amb Faust, entre altres compositors i títols.
Avui horabaixa (19.45h) i des del Covent Garden de Londres, en directe, els Cines Ocimax oferiran una versió de Faust de Gounod amb Michael Fabiano, Erwin Schrott i Diana Damrau com a principals veus solistes i la direcció escènica de David McVicar qui traslada bona part de l'acció al Cabaret L'Enfer.
