Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Mitologies

Cruella de vil

Cruella de vil

Aquests dies passats, encara que ens trobem en la plenitud del procés judicial contra els presos polítics dels actes de setembre i d'octubre de 2017, la senyora Inés Arrimadas, l'anomenada amb un cert sarcasme la musa de l'antiprocés, ha acudit a la ciutat de Waterloo amb els seus quatre sequaços, per fer avinent al senyor Carles Puigdemont, davant la casa de la República, que aquesta República de la qual es considera president, no existeix. I que no tan sols no existeix sinó que només es tracta d'una fal·làcia, d'una fantasia o, podríem dir amb més exactitud, d'una invenció de la ment.

El cas és que la setmana anterior al seu pelegrinatge a Waterloo acudí a Amer, el poble de naixença de Puigdemont i hi organitzà una primera peregrinació político-carnavalesca que podria considerar-se un assaig del que seria després el petit bullici de Waterloo. El caràcter carnavalesc d'aquest encontre és indiscutible, però hem de considerar que només aplegà la part més tètrica del carnaval: aquella que dóna la victòria a la jaia Quaresma, una victòria trista que imposa la misèria i la repressió. Diria que per a la peregrinació a la Casa de la República la senyora Arrimadas és com si s'hagués disfressada de Cruella de Vil, disposada a fer la pell a tots els dàlmates que es trobàs pel camí. La República no existeix. El president Puigdemont li deixà la porta oberta i li oferí la possibilitat d'un diàleg obert i sincer. Però ella no hi acudia a dialogar i després de d'esgatinyar-se i d'exaltar els seus seguidors no s'atreví a traspassar la porta. La senyora Cruella de Vil ha estat sempre una dinamitadora dels ponts de diàleg. La República no existeix, però existeix l'article 155 de la Constitució que ella no para d'exhibir i que tanmateix, com més l'exhibeixi i en reclami l'aplicació, més afavorirà que la República deixi de ser una irrealitat.

La musa de l'antiprocés ha decidit presentar-se a les eleccions generals en el primer lloc de la llista del seu partit per Barcelona. En fer-ho públic, ha deixat caure que "deixaria la pell perquè Rivera sigui president de l'Estat". A mi m'agrada que la gent sigui capaç de deixar la pell al servei d'una causa suposadament noble. És encomiable que sigui capaç d'entregar l'ànima, si és que en té, a una causa justa; això ha fet que molts li hagin alabat una decisió tan noble. Però resulta que el mateix dia en què ha fet pública la voluntat d'entregar la pell, el senyor Jordi Cuixart era acusat davant el Tribunal Suprem d'haver dit que hauria estat disposat a entregar la pell a la causa de l'independentisme de Catalunya. És evident que no totes les pells tenen el mateix valor, que hi ha pells que, en entregar-les, revesteixen de noblesa aquells que les entreguen i hi ha altres pells que, només l'anunci d'entregar-les a aquella causa amb la qual combregues pot esdevenir motiu de condemna i persecució.

Quan jo era al·lot al meu poble del Pla hi havia un home que es dedicava a comprar pells d'animals que havien estat sacrificats amb motiu de la festa de Pasqua. Les assecava en un porxo d'una casa que tenia ben davant ca meva, i per espai d'alguns mesos havíem de suportar l'olor infecta d'aquelles pells que anaven assecant-se lentament plenes de mosques vironeres. D'aquelles pells, després de vendre-les als mercaders que les compraven a l'engròs se'n feien sabates, guants, jaquetes, abrics com el que confiava fer-se Cruella de Vil i com devia confiar de fer-se la senyora Arrimadas amb la pell de la República Catalana. Es tracta, com sempre, per a la gent que respira l'aire de la senyora Cruella de fer la pell al primer que es posa a tir.

Compartir el artículo

stats