No sé si ens hi arribarem a avesar. Tornam a ser a les portes d'unes eleccions generals i acte seguit, al llindar de les autonòmiques, de les municipals, etc. Quan arriben les eleccions, siguin les que siguin sempre em fa una enorme peresa tornar a suportar les pertinents campanyes electorals, que m'atreviria a qualificar del regne de la desinformació eficaç. Es tracta de mentir descaradament, maquillar els fets segons convinguin i treure el màxim rendiment a la mentida. D'aquest tipus de discurs basat en la falsedat ara se'n diu intoxicació. El discurs tòxic arriba als possibles electors i, encara que hauríem de suposar que aquests electors tenen desperta la capacitat de crítica, i això els hauria de servir d'autodefensa, la realitat ens fa avinent que el pensament tòxic penetra en les capes més profundes de la consciència humana.
És indiscutible l'eficàcia de la intoxicació: un sistema de construcció de falses veritats, d'ocultacions i falsificacions. D'aquest engany massiu i impune ara se'n diu "fake news", que és l'anglicisme que hem trobat per denominar aquest embull d'enganys amb què aquells que pretenen aconseguir el poder polític maquillen els fets segons els convingui. És, l'imperi de la mentida més vil. I ja sabem que allà on la mentida prolifera i s'escampa, allà on la mentida regna, la tirania s'acosta. Als tirans -ja sabem que en el nostre temps les tiranies es disfressen amb les gales de la democràcia- els són necessaris els cervells congelats.
Aquests dies passats hem assistit al devessall d'insults que el senyor Pablo Casado ha dirigit al president Pedro Sánchez. És com si hagués obert un camp semàntic i hi hagués col·locat tota la parafernàlia d'acusacions que van des de la paraula traïdor a president il·legítim passant per una extensa verborrea de dicteris contra la honorabilitat del president. El senyor Casado no ha descobert que el món no es divideix entre bons i dolents, sinó entre aquells que dubten i aquells altres que, com ell, només tenen certeses. No me'n sé fiar de qui amb tanta certitud crida, ni que fos un gall, que el seu adversari polític és un president il·legítim i un traïdor, només perquè ha cregut que el diàleg pot arribar a ser una via d'enteniment, un camí de regeneració política. I sembla que hem oblidat que el diàleg és justament el més gran descobriment dels homes i les dones, i que això succeí a les nostres riberes.
No som lluny d'unes noves eleccions i voldria un futur diferent del present. Un futur que no ens arribàs intoxicat per tota la podridura moral que ens amenaça.
