Llegenda.- Comencem amb una llegenda, que com totes té més de ficció romàntica que de fet històric comprovat, però que bé serveix per il·lustrar el redescobriment de l'obra de Bach per part dels compositors de principis del segle XIX, que la situaren en el lloc que es mereix.
Un dia qualsevol d'hivern de finals de la segona dècada del segle XIX, el jove Félix Mendelssohn, a Leipzig, restà sorprès quan va veure que la seva mare venia de la botiga amb la carn embolicada amb paper pautat ple de notes musicals manuscrites. Mogut per la curiositat va voler saber d'on provenia aquell full i anà a demanar-ho al venedor, que li va contestar que en tenia un rebost ple de papers com aquell i que els emprava per empaquetar les comandes.
Com és natural, Mendelssohn va voler veure aquella deixa i va demanar revisar la paperassa. Quina fou la seva sorpresa quan descobrí que eren obres de Johann Sebastian Bach, un compositor en aquell temps poc recordat i menys interpretat. Entre les partitures retrobades, la narració hi assenyala la de la Passió segons Sant Mateu, que Mendelssohn va voler reestrenar després de més de vuitanta anys a l'oblit. Com diuen els italians, " se non è vero è ben trovato".
La Passió.- Escrita per a dos cors, dues orquestres, solistes vocals i dues figures claus com són la de Jesús i, sobretot, la de l'Evangelista, la Passió segons Sant Mateu de Bach és un dels cims de la història de la Música. El cim, bé podríem dir, amb atreviment.
Sens dubte és l'obra més extensa i més complexa del compositor, no la més intel·lectual però sí la més inspirada. Com deia l'estimat i enyorat doctor Massot referint-se al Parsifal de Wagner: "Hi ha partitures que superen la creació humana, que tenen quelcom de divines". Idò sí.
Fita històrica.- Avui horabaixa i a l'Auditòrium de Palma (20h), la nostra Orquestra Simfònica marcarà una data important dins la seva trajectòria, interpretant la part instrumental d'aquesta obra magna. I ho farà al costat de solistes de prestigi, la coral Onzequinze de Juventuts Musicals de Palma i la Coral UIB, que ja va cantar aquesta Passió, fa anys, a les ordres de Trevor Pinock (quasi res!). Jonathan Cohen dirigirà la proposta que també comptarà amb la participació d'un concertino convidat, Stefano Barnseschi, d'Il Giardino Armonico i que utilitza un instrument sortit del taller de Jacques Boquay el 1719.
