Declaració sobre el gènere gramatical

Algunes propostes formulades sobre el ge?nere gramatical, el denominat llenguatge no sexista, es basen en una encomiable voluntat de reflectir la igualtat entre homes i dones, pero? es formulen a partir d’un coneixement insuficient del funcionament de les estructures lingu?i?stiques, per la qual cosa descansen sobre nocions cienti?fiques falses. En efecte, la cie?ncia lingu?i?stica, basant-se en el concepte de marca, deixa ben establit que la llengua catalana i les altres llengu?es roma?niques tenen un sistema gramatical en que? la categoria del ge?nere constitueix una oposicio? en que? un dels dos ge?neres funciona regularment com a terme no marcat quant al sexe (l’anomenat masculi?) i l’altre com a terme marcat (que e?s nome?s el femeni?). Les prevencions contra el ge?nere no marcat ve?nen del fet que aquest ge?nere ha estat anomenat tradicionalment masculi?, una convencio? terminolo?gica que en el parlar corrent i en l'a?mbit de la lingu?i?stica es mante? pel pes del costum, pero? que no lleva al ge?nere dit masculi? la seva naturalesa de categoria comuna sempre que hom es refereixi a persones el sexe de les quals no es vulgui especificar. L'existe?ncia i l’u?s de les formes no marcades de cap manera no poden ser considerats llenguatge sexista i llenguatge discriminatori, precisament per la seva condicio? de formes no marcades quant al ge?nere i, per tant, inclusives dels dos sexes. Al contrari, les construccions que introdueixen artificiosament la segregacio? de ge?neres en el discurs (per exemple, els nins i les nines juguen plegats i plegades) atempten contra el bon u?s de la llengua, consagrat no sols en les grama?tiques, sino? tambe? en la nostra tradicio? litera?ria, fins i tot en les obres que me?s conspi?cuament han expressat la necessitat d’igualtat entre dones i homes. Per altra banda, so?n habituals les incohere?ncies en documents que alteren l’u?s normatiu i tradicional del ge?nere quan es pot referir a persones. Aquestes incohere?ncies poden arribar, fins i tot, a crear dubtes d’aplicacio? de disposicions normatives si l’inte?rpret suposa que la segregacio? de ge?neres s’hi introdueix de manera volunta?ria i significativa (per exemple Convocato?ria d’ajuts per a fami?lies amb fills i filles menors de tres anys).

Ateses aquestes consideracions, consideram que la pra?ctica del ge?nere gramatical s'ha d'ajustar als criteris que exposam a continuacio?, els quals haurien de ser els seguits sempre en la documentacio? de l’administracio? i en la llengua pu?blica en general:

1. Sempre que un text es refereixi a una persona concreta cal usar el ge?nere corresponent al sexe d’aquesta persona, si el mot te? flexio? de ge?nere: el rector, la rectora, el ministre, la ministra, l'advocat, l'advocada, el jutge, la jutgessa, etc.

2. Quan ens referim a persones indeterminades utilitzant un nom en singular, aquest nom, en la forma dita masculina, te? la condicio? de forma no marcada: atencio? al ciutada?, drets del consumidor, drets d'autor, o, en documents administratius, el sotasignat o l'interessat.

3. Per a referir-se a qualsevol col·lectiu d'homes i dones cal utilitzar les formes no marcades de manera sistema?tica: els professors, els alumnes, els estudiants, els signants, els destinataris, etc. No s'han d'usar les formes dobles (els professors i les professores o els professors/les professores) ni paraules abstractes o noms d'institucions que poden dur a confusio?. No e?s el mateix el gerent o la gerent i la gere?ncia, el secretari o la secreta?ria i la secretaria, etc. I per al be? de la claredat convindria reforc?ar la difere?ncia de significat tradicional entre parelles com els ciutadans i la ciutadania (propietat o condicio? que tenen els ciutadans). Aixi mateix, en catala? les paraules professorat i alumnat (com a conjunts de professors i alumnes) so?n un calc de les corresponents castellanes, i el model de llengua de l’administracio? pu?blica i de les insta?ncies educatives, que ha de ser genui?, hauria de prescindir de la segona i reservar la primera per al significat que te? en la majoria de llengu?es roma?niques (l’exercici, la funcio? i el ca?rrec del professor).

4. Cal distingir els ca?rrecs referits a persones concretes i els ca?rrecs com a figura. En el primer cas s’ha d’usar el ge?nere pertinent (la Rectora ha inaugurat..., Cessament de la directora X), mentre que en el segon s’ha d’usar la forma no marcada (per exemple, en els Estatuts, el Rector e?s el ma?xim responsable..., el Si?ndic de Greuges vetlara? per...). Les refere?ncies a places o ocupacions s’han de fer amb la forma no marcada (Es convoca una plac?a de te?cnic especialista...).

5. En l’expedicio? de ti?tols, o en les refere?ncies a aquests, s’ha de fer constar la forma no marcada: Ti?tol de Graduat en Geografia, Ti?tol de Doctor en Fi?sica, Ti?tol de Mestre Artesa?, etc. La rao? e?s que es tracta de nocions fixades, independents del sexe del titulat, de manera semblant a la invariabilitat dels termes drets d'autor o tinent de batle.

Aquest document ha estat aprovat per la Comissio? Te?cnica d'Assessorament Lingu?i?stic (CTAL) del Departament de Filologia Catalana i Lingu?i?stica General, per unanimitat, el dia 16 d'abril de 2018. Ratifica i revisa el document similar aprovat el dia 26 de juny de 2009.

La CTAL e?s integrada per tots els lingu?istes del Departament.