El belga Adolph Sax fou un constructor d'instruments musicals, un dels quals, el més famós, porta el seu nom. Sí, el saxofon (unió de Sax i fon, que vol dir so) fou un invent d'aquest personatge que visqué en el segle XIX sense veure l'auge del seu nou element de la família de les fustes en el món del jazz, ja ben entrat el segle XX.
Així i tot alguns compositors de l'anomenada música clàssica dedicaren obres al saxofon, abans fins i tot de la gran explosió jazzística.
Doncs avui horabaixa i al Teatre Municipal de Bunyola (18.30h), la pianista Suzanne Bradbury i la saxofonista Maria de Lluc López, oferiran un repertori de peces escrites expressament per al saxofon com a cloenda del Festival de Música de Bunyola, que des del passat 30 de setembre ens ha presentat, diumenge rere diumenge, propostes de molt alt nivell.
En el programa del concert d'avui una partitura per a saxofon i piano, la Sonata de Paul Creston i altres tres originàriament compostes per a saxofon i orquestra: la Rhapsodie de Claude Debussy, Scaramouche de Darius Milhaud i el Concerto d' Aleksandr Glazunov, avui considerat un referent dins aquest tipus de repertoris; de fet Glazunov era un entusiasta del so del saxofon, a més de l'esmentat Concerto té una obra per a un quartet d'aquests instruments. En aquesta obra de Glazunov es poden veure referències a Franz Liszt i al jazz, pensem que quan es va estrenar, el 1935, la música negra americana ja havia introduït aquest nou instrument en les seves bandes.
