Alguna cosa tenen les composicions de Paganini que han servit a altres compositors per crear obres noves, normalment en forma de variacions. Els casos més emblemàtics són els de Brahms i Rachmaninov.
Avui horabaixa i per omplir tota la primera part del cinquè concert de temporada, la nostra Orquestra Simfònica ens proposa dues partitures a partir de temes de Paganini: la citada de Rachmaninov i una altra de B. Blancher.
L'obra de Blancher és una novetat per aquests indrets nostres, en canvi la de Racmaninov sí que hem tengut ocasió d'escoltar-la en diferents ocasions, ja que es tracta d'una obra de repertori habitual per a piano i formació instrumental. És una peça prou coneguda, sobretot la variació número devuit del total de vint-i-quatre. Escrita en forma de Rapsòdia, Rachmaninov la construí a partir del Caprici número 24 del compositor italià.
I què és una Rapsòdia? Doncs una peça musical en un sol moviment però que canvia molt sovint de ritme, de tonalitat i de melodia. Exemples coneguts poden ser la famosa Rhapsody in blue de Gerswhin i la cançó Bohemian Rhapsody de Queen.
I a la segona part, Brahms i la seva Primera Simfonia, la que per molts es considerada la Dèsena Simfonia de Beethoven. Un qualificatiu que no li fa favor, ja que té una entitat pròpia que ja profetitza la genialitat del mestre. Ara bé, les referències beethovenianes hi són: en alguns passatges ens pot recordar la cinquena i en alguns altres la novena del mestre de Bonn.
Leopold Hager dirigirà la vetllada, la qual cosa dóna un valor afegit al concert.
