Llegesc a la premsa una afirmació que m'ha causat un sentiment difícil de descriure. Era en un article d'opinió la data de publicació del qual no puc assegurar. Crec que deu fer un cert temps, perquè la idea m'ha voltat dins el cap durant mesos. Deia que els mallorquins hem "munyit el paisatge" de manera despietada. Munyir el paisatge és, bé que es pot veure, una figura retòrica. En sentit estricte, munyir significa treure la llet de la mamella. Només se'n pot treure de les femelles dels mamífers i, per tant, es pot munyir una vaca, una somera, una cabra, una cérvola. En temps passat, quan es munyia a mà -ara ho fan les màquines-, la munyida tenia tonada pròpia. Vull dir que es munyia una ovella alhora que cantaven i ho feien al ritme que marcaven les mans de l'home o de la dona aferrades als mamellons. Per mitjà de You Tube, si us ve de gust, podeu aprendre de munyir una vaca de forma manual. És important que sigui un acte higiènic, cal rentar-se les mans, desinfectar la vaca... També pot veure's que és una feina que la pot fer un robot. Però si només és aplicable a l'acte d'extreure la llet d'una mamella, en fugir d'aquest camp i aplicar l'acció de munyir als paisatges de l'illa, entram en un terreny on predomina la ficció. Hem munyit el paisatge.
No és la primera vegada que hem fet servir un símil extret de la producció animal. Mallorca també ha estat la gallina ponedora que mai s'aturava de pondre els ous de la fortuna. Però vivíem amb un ai! al cor. Sabíem que la gallina podia aturar-se de pondre, que es podia estroncar la producció, que si això succeïa, tornaríem a esser pobres. L'espectre de la pobresa planava en l'imaginari dels mallorquins. Ningú no volia tornar a esser pobre. Havíem de fer tot el possible perquè la gallina no s'aturàs de pondre, mentre descobríem que els ous de la gallina eren d'or. I ens queixàvem que les gallines només ponguin un ou cada dia. Ens hauria agradat accelerar la producció i trencar el ritme natural. Podem imaginar que la gallina hagués fet tretze o catorze ous cada vint-i-quatre hores: seríem tan rics...
Quan vaig llegir que hem "munyit el paisatge" vaig pensar si, per extensió, es podia trobar un altre significat a la paraula munyir. He cercat als diccionaris que tinc a l'abast i he pogut veure que, a més de treure la llet de la mamella, també es pot aplicar a l'acció de treure diners d'algun lloc. Així, es pot dir: Hauràs de munyir la cartera, si vols comprar aquesta casa. Ens convidaràs a dinar en un restaurant i hauràs de munyir la bossa. Aquest amic meu ha munyit la renda fins a l'última gota. També fa referència a l'acció de collir olives amb la mà: se'n diu munyir l'olivera. Es tracta sempre, com es pot veure, d'una extracció. Els humans som extractius. Uns més que els altres. És probable que una de les primeres activitats que practicàrem, després de la caça, fos la de munyir. Al llarg dels segles ho hem munyit quasi tot. I els nostres paisatges no n'han quedat al marge. Sobretot, hem munyit les terres, les roques i els arenals que voregen la costa. Les riberes de l'illa és la part més munyida, la més castigada. No sé si aquell que deia que els mallorquins hem munyit el paisatge de forma despietada tenia la intenció de referir-se especialment a la vorera de mar, potser pensava que hem començat a munyir terra endins: les garrigues, els comellars, el faldar de les muntanyes, les terres d'horta, els turons. D'un temps ençà, hem començat a munyir els paisatges interiors. I ho hem fet, ho fem encara ara, sense pietat. De forma despietada vol dir mancats de pietat cap a l'illa.
En algunes zones del nostre àmbit lingüístic, especialment a Mallorca i a Menorca, es diu, quan et vols llevar algú de davant i no en vols saber res: "L'he enviat a munyir moixos". Tu ets el déu que castiga a munyir moixos, que és un treball inútil. Com els déus que castigaren Sísif a traginar la pedra fins al cim de la muntanya, però sabia que, en arribar a dalt, la pedra rodolaria pendís avall i hauria d'emprendre inútilment la tasca de carregar la pedra de bell nou i tornar-la a pujar. L'he enviat a munyir moixos. No sé si es pot dir, perquè els mallorquins, després de munyir el paisatge, si hem de guanyar un diner, munyiríem els moixos.
