Mira que fa anys, però record com si fos ahir una interpretació de Die Walküre de Wagner en versió de concert al Palau de la Música de Barcelona. Finals dels anys 70 del segle passat. Hans Wallat dirigia l´orquestra titular de la Ciutat Comtal i entre les veus, Birgit Nilson com a Brunhilde i Montserrat Caballé com a Siglinde. Thomas Stewart cantà el rol de Wotan i Richard Cassilly el de Sigmund. No es podia demanar més.
La Nilson molt bé, però la Caballé excelsa. No hi ha paraules per descriure l´emoció d´aquella nit màgica. I la cosa no acabà aquí, dies més tard i ja en el Liceu, em vaig retrobar amb la cantant catalana qui alternà aquell paper wagnerià amb el de la Salome de Richard Strauss, ara sí, amb escena inclosa. Montserrat Caballé, com Plàcido Domingo (i no moltes altres veus), ha pogut compaginar els dos tipus de repertoris, l´alemany i l´italià. Avui Wagner i Strauss, demà Verdi o Bellini. I tots de meravella.
Cert que ha mort una gran veu, cert que els qui hem vist alguna de les seves funcions les recordarem com a dia senyalat. Però per fortuna ens queden els seus enregistraments de títols de repertori i d´altres que ella ajudà a redescobrir.
Sí, més enllà de controvèrsies de diferent tipus que han marcat els seus darrers anys (que difícil és saber retirar-se a temps, Déu meu!), sempre ens quedarà la seva veu, una de les més característiques de la segona meitat del segle XX.
Una recomanació: recuperau el lied Morgen de Strauss amb l´acompanyament al piano de Miguel Zanetti. Pura delícia.
