Ben cert, el mot "nocturn", aplicat a la música, avui no implica vespre. I és que si bé quan va néixer aquesta forma musical del nocturn sí que es referia a una composició per a ser interpretada en una festa vespertina o en una reunió d´amics després de l´horabaixa (la Petita Serenata Nocturna de Mozart, per exemple), l´evolució ha canviat el sentit del nom i quan parlam de nocturn no el lligam, necessàriament, amb la nit.
El Nocturn, tot i que té el piano com a instrument molt relacionat, no sempre està escrit per ser interpretat en el teclat: Debussy té Tres nocturns per a orquestra i cor femení i el primer Concert per a violí de Shostakovitx comença amb un Nocturne. Moderato. Ara bé, són casos una mica aïllats, ja que és a través del piano quan la forma Nocturn agafa la força que té avui i que li donà, entre altres compositors, Frederic Chopin.
Els Nocturns de Chopin, vint-i-un en total, formen un conjunt de peces breus per a piano que avui figuren entre les més populars del compositor. No foren escrits de forma conjunta, sinó que el compositor les va anar fent al llarg de quinze anys i els va incloure dins opus diferents.
Avui vespre, i com a segona sessió del festival Chopin de Valldemossa, a la Cartoixa (22h), el pianista francès Bruno Rigutto, professor a l´Ecole Normale Alfred Cortot i a la Schola Cantorum de París, interpretarà la integral dels Nocturns chopinians. Quasi dues hores de vertadera música passional, delicada, a vegades impetuosa, sempre inspirada. Tot un repte, sens dubte.
