Nit (d'estiu) transfigurada.- Una de les obres per a formació de cordes més transcendents i belles del segle XX és V erklärte Nacht o Nit Transfigurada d'Arnold Schönberg, una partitura que posa les bases de la atonalitat, tot i ser una peça exquisida i fàcilment assimilable.
Inicialment pensada per a sextet de cordes, la Nit transfigurada fou adaptada pel mateix compositor a una a formació més gran, sempre de corda, sense perdre gaire potencial, tot i que el bessó de la seva essència es troba quan s'interpreta en la forma original.
Schönberg es basà en un poema del mateix nom de Richard Dehmel, en el qual una parella parla de com estimar-se més, sabent que la dona espera un fill d'un altre home. No hi ha drama, hi ha comprensió i, sobretot, amor, sentiment que el compositor vienès va saber reflectir sense paraules. En aquesta obra, Schönberg desplega una enorme dosi d'inspiració i hi posa tot el que la lectura del poema li suggereix: sensualitat i èxtasi.
I és que la millor manera de gaudir de la Nit Transfigurada és tancant els ulls i deixar-se dur per les melodies infinites, que tot i constar d'un sol moviment, apareixen al llarg de la partitura. Així, hom quedarà fascinat per una obra referent, plena de moments lírics i d'altres de transició ver un clímax sonor com pocs.
Avui vespre al Claustre de Sant Francesc de Palma (20.30h) i demà a l'església de Deià (20.30), l'Ensemble Tramuntana, que dirigeix Barry Sargent, interpretarà aquesta obra mestra del mestre del dodecafonisme, escrita abans de la revolució musical que portà a terme Schonberg. L'acompanyarà en el programa, que han titulat La culminació del romanticisme, el Sextet número 2 de Johannes Brahms, una obra que, com la de Schönberg, està plena de moments realment extraordinaris i que també permet, sense perdre gaire valor, el pas a orquestra de cordes.
Viva Vivaldi.- Barry Sargent també treballà durant anys amb l'Orquestra Barroca de Sevilla que avui obre l'edició cinquanta setena del festival de Pollença al Claustre de Sant Domingo (22h) i ho fa en companyia d'un dels grans contratenors del moment, el català Carles Mena. Cantant i grup instrumental, dirigits per Andoni Mercero (també concertino), oferiran un monogràfic Vivaldi amb alguns concerts per a instruments de corda (que agradaven tant a Bach) i algunes àries i cantates, entre les quals destaca Nisi Dominus, que tancarà la primera part.
