Ahir horabaixa, tot just començava a fer fosca, vaig veure una parella de turistes que entrava en una botiga de souvenirs i comprava dues tovalloles de platja amb el mapa de Mallorca imprès de dalt a baix. M´agrada detenir-me en les conductes de la gent i em vaig entretenir a observar-los durant una estona. A més de les tovalloles, compraren alguns altres records de l´illa: bolles de vidre amb una miniatura de plàstic de la catedral, un petit vaixell de vela, un collar de cornets, un cinturó de cuir, una polsera de copinyes. Vaig pensar que potser havien de partir l´endemà cap a la seva terra i, abans de marxar, es proveïen de regals per a la família. Les tovalloles que portaven el mapa, tenien escrits els noms de les platges més conegudes: les d´Alcúdia, les de Pollença i Formentor, la de Santa Ponça, les del sud, des de ses Salines a la cales de Santanyí i de Felanitx... Curiosament, tot i que em va semblar que eren fabricades a Xina, vaig fixar-me -són deformacions de l´ofici-, que aquells topònims estaven ben escrits, que no hi havia faltes d´ortografia. I em vaig alegrar de veure que els grans fabricants xinesos no trabuquen els nostres noms de lloc ni fan faltes.
Vaig pensar que estaria bé que, en algun indret de l´illa, hi hagués una mostra -no m´atrevesc a dir un museu- on figurassin els objectes que, des que s´inicià l´era turística, ens han representat i han servit a la finalitat del record, quan el viatge s´ha acabat. Una de les característiques dels souvenir és que siguin petits, una miniatura, que esdevinguin una ficció. És cert que no és el cas de les tovalloles xineses, quant a la grandària. Eren enormes i probablement degueren omplir la maleta d´aquells que les compraven. Però encara que siguin grans, no ho són tant com l´illa. Vull dir que el mapa sempre és una representació, perquè el mapa, tot i que els noms de les platges estiguin escrits correctament, no és el territori. El mapa és una representació del territori.
Vull dir que, en comprar un objecte, el que sigui, perquè ens serveixi de record, aquest objecte, sigui la catedral tancada en una bolla de vidre, sigui una tovallola amb el mapa de l´illa sense faltes d´ortografia, esdevé una metàfora del viatge. Diria que són una metàfora narrativa, perquè conten la visió personal del viatger. Narren les seduccions que el turista ha rebut mentre feia estatge a l´illa -generalment tocades per l´afany de possessió de l´exòtic-. Probablement les tovalloles xineses representen el que tenim de més exòtic, alguna cosa que té a veure amb la nostra identitat.
Pens ara que no és fàcil acceptar que el fantasma de la nostra identitat sigui representat per una tovallola xinesa, la catedral tancada en una bolla, un collaret de copinyes i cornets. Però aquestes andròmines posseeixen una poderosa càrrega simbòlica que, tot i la seva aparent banalitat, representen la vida i la cultura del territori així com el turista la percep. Segurament us deu semblar dramàtic. Cada vegada que aquesta gent farà us de les tovalloles o les mostrarà als seus amics i parents pensaran en nosaltres i se´n recordaran del viatge que feren a aquesta illa idíl·lica -així ho asseguren els fulls de propaganda-, i dels paisatges que veieren i els llocs que visitaren. I amb les tovalloles a les mans, parlaran de nosaltres, perquè el souvenir ens representa, encara que també ens diu moltes coses del turista que l´ha comprat. Potser ens diu més coses del turista que no del lloc i els paisatges que evoca. Arribats a ca seva amb l´equipatge ple de tovalloles i catedrals embotellades -una veïna meva va anar a París i va tornar amb una torre Eiffel fosforescent- , sabran que aquells objectes defineixen la seva experiència del viatge, els dies extraordinaris que passaren al nostre recer. Els paisatges, la gent, les platges, els nostres monuments, els arbres, les ciutats i els pobles formen un conglomerat present en un racó de la memòria d´aquells turistes i que es desperta cada vegada que miren els objectes que compraren l´última tarda, una mica de pressa, quan eren a punt de tancar les maletes i emprendre el viatge de retorn.
