Asier Polo és, avui, un dels grans noms del violoncel. Ho demostra la quantitat de col·laboracions amb les millors orquestres i les crítiques i expectació que provoquen les seves aparicions en recitals.
Asier Polo estima Mallorca, li agrada venir adesiara per oferir el seu bon fer a través de la música de cambra o bé a través de participacions en concerts en qualitat de solista convidat.
Avui mateix i a l'Auditori del Conservatori (20h), el violoncel·lista basc actuarà al Costat de l'Orquestra Simfònica del Conservatori Superior per oferir un programa que inclou obres per a violoncel i orquestra de Boccherini i Respighi a més de dues peces simfòniques de Rossini i Scriabin.
La sessió començarà amb l' Obertura de l'òpera Guillaume Tell, que Rossini va escriure en francès a partir d'un text de Schiller. Després les dues aportacions d'Asier Polo, una per tancar la primera part i l'altra per obrir la segona.
De Boccherini un dels seus concerts per a violoncel i orquestra de cordes, en concret el que porta el nombre de catàleg G479, en el qual és molt interessant el segon moviment, un idíl·lic Adagio que es basa en un diàleg entre l'instrument solista i les cordes. Una delícia.
De Respighi el seu Adagio amb Variacions, una obra que recorda l'estil clàssic. De fet Respighi era un gran amant de la música antiga. En més d'una partitura hi trobam maneres renaixentistes, barroques o, com en aquesta que comentam, del classicisme.
I per acabar el concert, Alfredo Oyagüez dirigirà la Simfonia número 4 d'Scriabin coneguda amb el sobrenom de Poema de l'èxtasi. Una obra que romp una mica els esquemes de Simfonia i que s'acosta més a la forma Poema Simfònic, ja que tot i estar dividit en tres parts, aquestes s'interpreten juntes, sense pausa. Val la pena esmentar que el compositor escriví un poema per acompanyar la música i que acaba amb aquestes paraules: "Som un moment il·luminant l'eternitat... Som una afirmació... Som èxtasi".
