Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La prèvia

Una cambra molt simfònica

Un dels trets característics de l´Orquestra de Cambra de Mallorca, que des de la seva creació fa un any i mig dirigeix Bernat Quetglas, és la descentralització. I ho han aconseguit, en tot aquest temps encara no han actuat a Palma, els teatres i les esglésies dels pobles de Mallorca són els seus escenaris. Objectiu, per altra banda, lloable. No és cada setmana que una formació que pot arribar als quaranta músics, segons el programa, ofereixi concerts fora de la capital.

Aquest cap de setmana l´OCM tanca la present temporada de concerts. I com és habitual ho farà interpretant el mateix programa tres vegades, a tres indrets diferents. Avui divendres a l´església de Maria de la Salut (20h), demà dissabte al claustre Sant Domingo d´Inca (20.30h) i diumenge al teatre de Lloseta (19h). Tres oportunitats d´escoltar un programa que inclou obres de Mozart i altres de Ravel i Fauré.

Per Mozart, la formació ha aconseguit la col·laboració de Catalina Sureda, qui després d´uns anys d´estudiar i treballar fora de l´illa ha retornat a Mallorca convertida en una gran solista de violí. Violinista i orquestra interpretaran el Concert per a violí i Orquestra número 4 de Mozart.

Per la part més impressionista i en concret per Ma mère l'Oye, Cinq pièces enfantines de Ravel, serà el col·lectiu Gitanes, format per set dones dansaires que, com elles mateixes afirmen "es projecten en la investigació i creació de la dansa i la seva inclusió en les altres arts, amb arrels que es troben en la dansa espanyola i la seva fusió en altres disciplines artístiques".

En aquesta partitura, originalment pensada pel piano a quatre mans, el compositor francès vol contar-nos, musicalment, alguns dels contes recopilats per Charles Perrault (i altres). Així, hi trobarem en Patufet, la Bella dorment o la Bella i la bèstia entre més referents infantils.

Per aquest concert l´orquestra veurà augmentat el nombre habitual de membres, convertint-se en una formació quasi simfònica.

Compartir el artículo

stats