Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Mitologies

Els estels i les flors

Els estels i les flors

L´amic, el profesor Juan Carlos González Faraco, de la universitat de Huelva, em fa arribar el catàleg de l´exposició que, sota el títol d´ Asnografía, ha coordinat a la fundació Zenobia y Juan Ramón Jiménez a la blanca ciutat de Moguer. La mostra, que porta per subtítol "Juan Ramón Jiménez en la cultura escolar", és dedicada a la presència de l´obra del poeta als llibres d´anar a escola. I, només a través d´aquests llibres, principalment manuals escolars i reculls antològics de textos literaris, es pot entendre la manera en què el poeta ha estat considerat en cada temps històric, al llarg de tot un segle. L´obra de Juan Ramón als llibres escolars, però sobretot, la presència de Platero y yo, la història de l´ase deliciós i entranyable del seu poema en prosa, publicat l´any 1914, i del qual, Francisco Giner de lor Ríos, el pedagog fundador de la Institución Libre de Enseñanza, va dir que contenia els valors educatius i l´ètica institucionista de regeneració social i humana per mitjà de la naturalesa i la cultura. He d´afegir que el catàleg m´ha procurat una altra sorpresa: Un vell amic, el professor Agustín Escolano de la universitat de Valladolid, creador del Centro Internacional de la Cultura Escolar, situat en un antic casalot de Berlanga de Duero, ha cedit els materials per a l´exposició: llibres de lectures comentades, antologies de poesia, històries de la literatura, enciclopèdies escolars...

El catàleg m´ha conduït als meus anys d´adolescència. Llavors estudiava el primer curs a l´Escola de Magisteri i vàrem saber com d´amagat, perquè eren coses que havien de dir-se en secret, que l´Acadèmia Sueca havia atorgat a Juan Ramon Jiménez, exiliat a Puerto Rico, el premi Nobel de Literatura. Era pel mes d´octubre de 1956, pocs dies abans de la mort de Zenobia. Ningú, a l´Escola Normal, no ens en va parlar. Ningú no ens va dir qui era Juan Ramón Jiménez, ni que la seva poesia, juntament amb l´obra d´Antonio Machado, són el punt d´on parteix la poesia castellana moderna. Ningú no ens va parlar d´aquella bellesa despullada que el poeta havia cercat tota la vida. Ho explicita en uns versos que defineixen el seu delit poètic: "Y se quitó la túnica, / y apareció desnuda toda. / ¡Oh pasión de mi vida, poesía / desnuda, mía para siempre!" Ningú no ens en parlà. Se´ns amagaven tantes coses...

Vaig acudir a una llibreria que tenien llibres prohibits. Els importaven editats a Sudamèrica, sobretot de l´editorial Losada. Els tenien amagats al segon pis de l´edifici on avui és el bar Bosch i els venien en secret, ni que fos droga. Curiosament, al pis d´abaix, el primer de l´edifici, hi havia el local social de la Vieja Guardia, un reducte de la Falange. Hi vaig comprar Platero y yo, El Romancero Gitano, de García Lorca, un volum de textos teatrals de Jean P. Sartre i un altre de Camus. No tenia gaires diners, però hauria buidat aquell pis. En deien l´infern.

Els autors dels textos que figuren al catàleg filtren algunes de les idees de Juan Ramon sobre l´educació. Són principis que probablement havia begut de la filosofia krausista i que mantingué durant tota la vida. També, la filosofia krausista havia exercit la seva influència sobre Juan de Mairena d´ Antonio Machado. Defensava la tolerància contra la intransigència, la llibertat enfront del dogmatisme, predicava el regeneracionisme i incitava l´exercici de l´altruisme, la pietat, l´abnegació i la laïcitat. Proposava el contacte dels joves amb la naturalesa. Llavors, retreuen el capítol VI de Platero y yo, el que porta per títol "La miga", a fi d´exemplificar el tipus d´escola que no vol. "En él -diuen- el poeta, tras un retrato burlón y sarcástico del ambiente escolar, le prometía a Platero que nunca lo llevaría a esa escuela de amiga tan inhóspita, regentada por Doña Domitila, una maestra severa y desconsiderada. Acaso... a ninguna escuela". Probablement no el portarà a cap escola, perquè no li agraden les escoles que ensenyen veritats inalterables i que tracten d´ases aquells que no es dobleguen a les exigències del més atroç sistema educatiu: "No, Platero, no. Vente tú conmigo. Yo te enseñaré las flores y las estrellas..." Possiblement, només paga la pena conèixer els estels i les flors.

Compartir el artículo

stats