Si heu tengut ocasió de viatjar pel nord d´Europa en vaixell, fent algun dels creuers bàltics, segurament haureu pogut escoltar El matí d´Edward Grieg, quan la barca entra, a sortida de sol, dins un dels fiords noruecs. Aquest tema musical és el que obre la Primera Suite Peer Gynt que el compositor compongué a partir de la música incidental feta per l´obra de teatre del mateix nom de l´escriptor Henrik Ibsen i en la qual es conten les històries d´un jove foraviler amb ànsies de riquesa.
Avui horabaixa i a l´Audotòrium de Palma (20h) la nostra Orquestra Simfònica obrirà el seu dotzè concert de temporada amb aquesta suite que a més d´El matí té altres tres moviments: La mort d´Aase, La Dansa d´Anitra i En la gruta del rei de la muntanya.
Fragments d´aquesta suite han estat repetidament versionats per grups pop i rock i emprats com a bandes sonores.
I després de Grieg, la formació, dirigida per Joji Hattori, passarà a la música francesa, primer amb el Concert per a violí nº3, Op. 61 que Saint Saëns dedicà a Sarasate i la Simfonia en do major de Bizet, escrita quan el compositor només tenia desset anys però que mai no va veure estrenada. De fet quedà en l´oblit fins al 1933 quan es redescobrí la partitura al Conservatori de París. S´estrenà dos anys més tard a Basilea amb tant d´èxit que el coreògraf Balanchine l´aprofità per a un espectacle de ballet. Curiosa la fuga del segon moviment, inspirada en la de la Simfonia número 1 de Gounod, qui fou també mestre de Bizet.
