Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Mitologies

Ara vull pensar en tu

Ara vull pensar en tu

Acaba de sortir publicat a Anagrama el relat de l´encontre de Michel Houellebecq amb l´obra d´Arthur Schopenhauer. Es tracta d´una reflexió del poeta i novel·lista francès on explica fins a quin extrem la lectura de l´obra del filòsof de Danzig canvià la seva vida i influencià la seva producció literària. "En presencia de Schopenhauer" constitueix l´homenatge que l´autor de "Les partícules elementals" ha decidit retre a aquella llunyana i decisiva lectura. Ens hem de traslladar al començament de la dècada dels anys vuitanta del segle passat. Llavors, Houellebecq tenia no gaire més de vint-i-cinc anys i escrivia poemes. Un dia, acudí a una biblioteca i va emportar-se els "Aforismes sobre la saviesa de la vida" de Schopenhauer en qualitat de préstec. Aquella lectura féu que tambalejàs el seu món i li produí una commoció. D´aquell temps és el poemari "A la recerca de la felicitat", on trobam aquests versos dirigits al mestre. "Ara vull pensar en tu, Arthur Schopenhauer, / jo t´estim i et veig en la brillantor dels vidres, / el món no té remei i jo soc un vell pallasso. / Fa fred. Fa molt de fred..." Hi expressava el caràcter absurd i tràgic de la vida. Hi deia que els patiments són inevitables.

Després d´aquella lectura partí a cercar "El món com a voluntat i representació". No li fou fàcil de trobar. Quan el va haver llegit, va escriure que es tracta del llibre més important del món. Schopenhauer és pessimista, solitari i misantrop, expert en el patiment i el dolor humans. La realitat és un inacabable dolor, la vida és amarga. Però la seva lectura és reconfortant per a aquell que viu en conflicte amb el món. Houellebecq s´hi troba acompanyat. I acabà per dir que preferia els cans a les persones.

Però el món existeix. I existeix com a voluntat, ni que fos un impuls vital que estimula el desig, i existeix com a representació, susceptible d´esser reconstruït estèticament. La realitat i la seva representació per mitjà de l´art. Avui sabem que un exemplar d´ "El món com a voluntat i representació" era a la motxilla de dos soldats que guerrejaven durant la primera Gran Guerra. A la motxilla de Thomas Mann i, alhora, també a la motxilla d´Adolf Hitler. Qui hauria anat a pensar que, amb el temps, un d´ells faria cremar els llibres de l´altre.

El llibre de Schopenhauer comença amb una frase de la qual Houellebecq diu que seria difícil trobar una primera frase d´un llibre més sincera i honesta: "El món és la meva representació". Tot allò que veig i tinc davant meu, fins i tot el meu propi cos, és una representació, una reelaboració que construeixen contínuament els meus ulls, la meva manera de mirar. No hi ha ningú que no vulgui pilloscar, ben segur, si pot ser, un pessic de felicitat. Vull dir que tenim la tendència a organitzar la vida de la manera més agradable i feliç, però els estímuls externs de la felicitat i el plaer són, de natural, extremadament incerts, improbables, efímers , sotmesos a l´atzar. Em recorda una vella cançó de "La Trinca", la lletra de la qual havia escrit Maria Aurèlia Capmany: "Si no saps ser feliç, / ningú et farà feliç". Houellebecq se serveix de Schopenhauer per dir que el món no té gaires coses per oferir-nos: és ple de necessitat i dolor. Regna la maldat i governa l´estupidesa. El destí és cruel i els homes, miserables. L´home d´esperit obtús, mancat d´agudesa intel·lectual, mancat de sensibilitat, intolerant, fanàtic i llosc, és, probablement, el més feliç, encara que ningú pugui envejar-lo.

I afegeix: Només allò que un té per si mateix, que constitueix el seu bagatge humà, aquell que és ric de paraules, d´amors i de somnis, potser haurà trobat l´única font permanent de felicitat. El meu món..., la representació que m´he fet de la realitat i que és la meva. Però és feta de paraules, d´amors i de somnis. No n´hi ha d´altra.

Compartir el artículo

stats