Kyrie, Kyrie, Kyrie eleison! "Aquest triple Kyrie inicial al principi de la Missa en Si menor de Bach sembla quasi un acte físic en el qual cada un de nosaltres-oients i intèrprets- es troba implicat individualment o col·lectivament. Aquests quatre compassos densos, plens d´acció, se´ns presenten com a una imponent successió de gestos implorants, igual de gràfics que un retaule de Tiziano o Rubens"(...)
"Un fil narratiu travessa la totalitat de la Missa i surt a la superfície en moments clau, com l´aparició dels àngels davant els pastors en el Gloria in excelsis i en els tres moviments enllaçats en el centre mateis del Credo, l´Et incarnatus, el Crucifixus i l´Et resurretxit. Ara bé, el moment més emocionant des del punt de vista humà es reserva per aquest espectral passatge a manera de pont que enllaça el Confiteor amb l´Et expecto"(...)
"Amb les paraules Domine Deo, Agnus Dei, una ombra travessa la música com si es tractàs d´un presagi de la Crucifixió"(...)
"Quan arribam a la part final de la Missa, les opinions (dels musicòlegs) es divideixen"(...) "Ara bé, sigui quin sigui la font d´inspiració, Bach ens regala la música més monumental que mai no hem escoltat per transmetre la majestuositat de Déu".
Fins aquí les paraules de Johnn Eliot Gardiner al llibre La música en el Castillo del cielo (Acantilado). Res a afegir a les dissertacions del mestre. Mancaria d´altra! Només dir que avui horabaixa i a l´Auditòrium de Palma (20h) tendrem ocasió de poder escoltar aquest castell del cel a través de la nostra Simfònica, la Coral Universitat Illes Balears (que dirigeix Joan Company) i els solistes Fflur Wyn, Miriam Meyer (sopranos), William Towers (contratenor), Nick Pritchard (tenor) i Ashley Riches (baríton). Tots ells dirigits per Johathan Cohen.
Una cita imprescindible, sens dubte, que mereix, si més no, la mateixa acollida que va tenir fa dos anys, quan Joan Company la dirigí a Santa Creu amb el Bachrroc Ensemble.
