Segueix el cicle de tardor que ens ofereix l´Acadèmia 1830, amb Fernando Marina al davant. I avui, amb l´excusa de la propera festa de Santa Cecília, patrona de la Música, i a l´Auditori del Conservatori (20h), el programa esdevé monogràfic Beethoven, amb el Concert per a piano número 3 i la Simfonia número 8. En la primera obra, el solista convidat és Enrique Bernaldo de Quirós, professor del Conservatori i promotor de concerts.
Què podem dir d´aquestes dues partitures del repertori més habitual? Nou, realment poc, ara bé, no queda malament recordar alguns elements que poden ajudar a l´audició.
El tercer concert per a piano marca un abans i un després dins la sèrie dels cinc que va compondre l´autor. Més llarg i més dens que els dos primers, ja endevina el que serà el quart i, sobretot, el cinquè, amb el qual es trenquen motlles establerts. Consta de tres moviments, Allegro con brio en el qual hi ha multitud de temes que acaben amb una llarga Coda (diuen els estudiosos que a Beethoven li costava tancarà els moviments de les seves composicions), Largo que s´inicia amb el piano sol i Rondó Allegro realment molt animat.
La Simfonia té també alguns aspectes curiosos. En el segon moviment, per exemple, hi ha un tema que prové d´una cançó que s´improvisà durant un sopar entre amics de Beethoven. I aquesta no és l´única curiositat, altres moments de l´obra demostren que el mestre també tenia sentit de l´humor.
