Haydn, Franz Joseph Haydn, està de moda. Es un dir, naturalment. Però en un espai curt de temps, diferents formacions musicals illenques han programat obres seves. Benhaja! Avui horabaixa i a l´Auditori del Conservatori (20.30h) comença la temporada estable de la Fundació Studium Aureum, una de les més esperades del nostre entorn. I ho fa amb un monogràfic deHaydn a través d´una Missa i una Simfonia. La coneguda com a Nicolaimesse i la Simfonia 45. La Missa en honor a Sant Nicolau fou escrita pensant en el dia de la festa d´aquest sant de 1772 i com a homenatge al príncep Nicolaus I Estérhazy, mecenes del compositor. Consta de les parts tradicionals d´una missa catòlica en llatí: Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus amb Benedictus separats i Agnus Dei, les quals són cantades, combinant solistes vocals i cor, amb acompanyament instrumental. Pel que fa a la Simfonia 45, coneguda popularment com a Simfonia dels Adéus, també està dedicada al mateix príncep i mentor, tot i que està pensada a manera de crítica irònica, però crítica al cap i a la fi. Resulta que durant l´any 1772, a aquesta cort hongaresa, es varen restringir les vacances dels músics. I per tal de fer saber el seu disgust, Haydn proposà un quart moviment simfònic en el qual deixen de tocar diferents instruments fins que al final només queden dos violins. Ironia, sentit de l´humor, demanda... Fet curiós, en definitiva.
