Torna estar de moda, m´ha dit un psicòleg de la conducta humana, acostar-se als animals i tractar de posar-se en la seva pell. Veure la societat dels homes i les dones amb els ulls d´un moscard, d´un lleó, d´una gallina, d´un elefant, d´una balena, d´una cadernera. Com ens veu el canari que tenim penjat en una gàbia a la paret vora el portal de casa. Com ens veu el moix. Com ens veu la gavina que passa vora la nostra barca. No és fàcil i es necessita l´exercici d´una certa creativitat. No fa gaires mesos l´artista francès Abraham Poincheval ha covat quasi una dotzena d´ous de gallina durant tres setmanes al Palais de Tokyo de París perquè volia conèixer com és la mirada d´una lloca sobre la realitat. El punt de mira de la gallina mare. Passats vint-i-un dies, varen néixer nou polls. L´he vist en una fotografia assegut sobre un banc que tenia un forat amb un cistell per col·locar-hi els ous i cobert amb flassades i nòrdics de plomes. Mentre, va rebre la visita de l´ex- president François Hollande, que tenia curiositat de veure en directe l´eclosió dels polls.
Paga la pena de relatar l´experiència del professor Charles Foster de la universitat d´Oxford, obsedit per incorporar-se a la vida animal. Viure i comportar-se com un animal en el seu entorn. Durant varies setmanes s´esforçà en fer d´animal i viure dins la seva pell. Primer fou un cérvol, després una llúdria, un teixó, una renard. Experimentà què significa caminar amb quatre potes i ensumar l´herba fresca i el fang, sortir de nit a cercar cucs de terra amb què alimentar-se, intentar comprendre el psiquisme de les bèsties, exercitar els sentits... En el cas dels homes i les dones, la vista domina sobre els altres sentits. Foster diu que la visió del món de molts animals està condicionada per la seva capacitat olfactiva. Llavors, quan has viscut en la pell d´un animal i has tractat de viure segons les seves necessitats, fas servir els sentits d´una manera nova. Ensumes, i escoltes, i palpes, i mires d´una manera com mai no ho havies fet.
I tanmateix és cert que la percepció sensorial dels humans s´empobreix. De cada dia la informació que ens arriba per mitjà dels sentits és més pobre, més escassa. Potser amb el temps -no gaire- desapareixerà l´olfacte i ja no ens serà possible ensumar res. Serà un temps en què el món ja no farà més que pudor i l´anul·lació de l´olfacte serà una defensa de la naturalesa.
Quan era al·lot, fa molts d´anys, al meu poble tothom coneixia les diverses olors presents en l´entorn: l´olor de tarongina, l´olor de terra banyada, l´olor de pa acabat de treure del forn, l´olor de taronja, l´olor de figa, d´albercocs, l´olor de fems. El dia que en una casa buidaven el femer, i havia d´esser a l´estiu perquè els fems no fos excessivament humit, tot el carrer participava d´aquella olor ancestral. També coneixíem a la perfecció les males olors. M´haurien pogut fer una prova i amb els ulls coberts amb un tros de drap passar-me per davant el nas els excrements d´una vaca, d´un porc, d´una cabra, d´un moix, d´un cavall, d´un ca, d´una somera... Els hauria distingits a tots sense la més mínima sospita. El sentit de l´olfacte funcionava tant com la vista. Fins i tot érem capaços de percebre les olors misterioses de les coses immaterials, l´olor de les conductes humanes. Dèiem: "Això que dius no fa bona olor", "La mirada d´aquest home em fa mala olor", "Tants de badalls que fas mentre et parl, no em fa bona olor"... L´olor d´una mirada, d´una actitud, l´olor dels badalls. Però també l´olor de les rialles i l´alegria de viure. I l´olor dels pensaments retorçuts i miserables. Si la història la contassin les bèsties -diuen els estudiosos de les relacions entre animals i homes-, en donarien una altra versió. Per això és que hi ha qui s´esforça per acostar-se als animals i viure dins la seva pell.
La imaginació de l´home és infinita. Un dia, en despertar-me, puc sentir que som un lleó, un tigre, un guepard. També, puc pensar que he tornat un escarabat i ara veig el món des del punt de mira dels escarabats. Li succeí a un amic meu: Mirà la seva cussa als ulls i només va veure un mirall trist.
