En un suplement dominical he llegit l´horòscop que correspon al meu signe del zodíac, l´auguri que em pronostiquen els astres per a aquesta setmana. I ja sabem que els astres parlen en nom d´alguna divinitat. El cas és que vaig néixer sota el signe de l´Escorpí i per a aquests dies l´oracle m´aconsella que vagi en compte en allò que tinc davall els peus. La saviesa profètica dels oracles ha d´esser escoltada, encara que sigui misteriosa. Què tinc davall els peus? Durant set o vuit dies -els astres no s´arrisquen a vaticinar res, més enllà d´una setmana-, hauré d´anar en compte. Quin estrany enigma tinc davall els peus? Què s´hi amaga? L´oracle del suplement dominical era clar: No perdis de vista i vigila allò que tens davall els peus. No és difícil d´entendre fins a quin punt m´ha intranquil·litzat, ni que portàs una bomba clavada a la sola de les sabates. Què tinc davall els peus? Potser hi ha algú que vol agredir-me pels peus, que és l´única part del cos que encara tinc verge, no agredida.
Vet ací que la resposta, cosa estranya, m´ha vingut per mitjà de la televisió. No és que la televisió tingui respostes per a res, ni que resolgui cap interrogant. Heu de creure i pensar que, per una vegada que dóna una resposta a un oracle, la televisió no es redimeix de la beneitura que filtra ni de l´absoluta mediocritat en què navega. Per una vegada... Bé sabeu que una flor no fa estiu. El cas és que, després d´haver llegit el suplement dominical amb l´advertència que em feien els astres, a fi de distreure´m de la petita angoixa que m´havia produït l´averany enigmàtic, quan encara em preguntava: què tinc sota els peus?, vet ací que em surt una tertúlia d´experts a la pantalla del televisor i, de sobte, sense cap tipus de preàmbul, un senyor encorbatat diu de forma contundent: "Hem viscut, i vivim encara, sobre un femer de corrupció, d´enviliment i perversió política. Això és el que tenim davall els peus". Vaig quedar mort. Aquell senyor, que parlava foraster, va dir "charca" i no tinc l´absoluta certesa que es pugui traduir per femer. Un femer em sembla més digne que una "charca". El femer és, segons el diccionari d´Alcover-Moll, el "lloc on es depositen i guarden els fems", que llavors serviran per abonar els sembrats. Vull dir que el femer concentra una finalitat positiva, podríem dir-ne ecològica, mentre que a la "charca" no hi veig l´ecologia per enlloc. Ramon Llull diu que "el sol passa els seus raigs de llum sobre el femer i pels llocs bruts", és una visió positiva. I Isop havia contat la història d´un home que cercava menjar en un femer i, cerca qui cerca, trobà una pedra preciosa. I és també la idea que transmet Joyce a través de la seva obra: en qualsevol femer, per putrefacte i podrit que estigui un home, sempre pot produir-se una resurrecció. El contenidor de fems conté un cabal d´energia impensable.
Contràriament, no crec que el sol escampi la seva llum sobre la "charca", ni que sigui ecològica, ni que contingui cap resurrecció. Creieu que pot ressuscitar una "charca"? I encara hi afegiria un altre argument: la paraula femer es pot fer servir en sentit d´abundància. Així es diu: "Tinc un femer de llibres". Seria diferent que algú digués: "Tengo una charca de libros".
Així és que davall els peus, ha dit la televisió, tinc una "charca" de corrupció. El que és positiu és que l´oracle només serveix per a una setmana. Hauré d´estar atent al que digui el suplement dominical per a les setmanes que vindran. La pregunta seria: Només la tenim, la "charca" davall els peus, aquells que vàrem néixer sota el signe de l´Escorpí o també afecta als d´altres signes. També, els que són del signe dels Peixos, de la Cabra, del Bou, del Lleó, del Cranc, de l´Anyell, de la Balança...?
Hem viscut i vivim sobre un femer -ho dic amb suavitat- de corrupció. Alerta!, m´adverteix l´oracle, a allò que tens davall els peus.
