Ja des de l´Edat Mitjana a les esglésies catòliques hi trobam música relacionada amb la Passió de Crist amb textos agafats dels evangelis. Una mica més tard, ja en el segle XVI, l´església protestant agafa la mateixa proposta amb compositors com Johann Walther o Hans Leo Hassler i la desenvolupa de tal manera que es componen obres que podem qualificar de molt més elaborades que les catòliques.
Aquestes primeres Passions protestants, més complexes que les catòliques, intercalen entre la narració de l´evangelista, fragments corals amb textos d´himnaris de sants com Sant Agustí, per exemple.
És a partir de 1700 quan es comencen a substituir les meditacions del santoral per poemes lliures amb la qual cosa les Passions agafen un cert aire operístic, sempre guardant les distàncies entre ambdós gèneres.
Un dels primers autors importants pel que fa a aquesta nova forma de Passió musical és Johann Kuhnau, qui va presentar una Passió a Leipzig el 1721, un any abans de morir. Tres anys més tard, el Divendres Sant de 1724, també a Leipzig, el seu successor al càrrec de Cantor de les esglésies de la ciutat, Johann S. Bach, dirigí per primer cop, la seva Passió segons Sant Joan.
Als textos bíblics de la Passió de Sant Joan hi trobam diferències cronològiques i d´èmfasi respecte a les dels altres evangelistes. Així, per exemple en cap moment Jesús és acusat de blasfem, la qual cosa accentua l´acusació política i tampoc no diu res de les burles dels soldats a la creu encara que sí descriu l´episodi de la Mare i del deixeble estimat.
Per aquests motius, musical i dramàticament parlant, trobam grans diferències entre aquesta partitura i la que Bach va escriure emprant l´evangeli de Sant Mateu. De totes maneres comparar aquestes composicions de Bach no té gaire sentit, ja que totes dues són obres mestres, tan plenes de bellesa i de detalls genials que poden portar tant una com l´altra al gaudi i a la reflexió espiritual.
Avui horabaixa a l´Auditori de Manacor (19h) i demà dilluns al Conservatori de Palma (20.30h), Studium Aureum, amb Carles Ponsetí al front, proposa la interpretació d´aquesta obra de Bach. Per a la qual cosa es comptarà, a més del cor de cambra habitual, amb els solistes vocals Antoni Aragón (tenor evangelista), Elias Benito (baix, com a Jesús), Pau Bordas (baix, com a Pilat), Víctor Sordo (àries de tenor), Immaculada Hidalgo (àries de soprano) i Waltraud Mucher (àries de contralt). Ramon Andreu serà el concertino de l´orquestra i Bartomeu Mut tocarà l´orgue.
Com sempre, mitja hora abans de l´audició Mercè Pons acostarà l´obra al públic a través d´una introducció.
