Són com les confessions de la meva ànima". Així definia Jean Sibelius la seva Segona Simfonia, estrenada a Helsinki el març de 1902.
Amb aquesta afirmació ja podem endevinar de què va la cosa: d´espiritualitat. Coincideix amb l´autor el director anglès Sir Colin Davis, qui escriví que aquesta simfonia "explica el paper de l´anima dins la naturalesa". D´ànimes i del més enllà va també el Requiem de Fauré, amb una càrrega espiritual difícilment superable en música. Fauré escriu una partitura profunda i mística. Tant, que va descartar posar música als dos moments més tenebrosos del text llatí. Així que en el Requiem de Fauré no hi trobam ni el Dies irae ni el Rex tremendae però sí un afegit, l´antífona In Paradisum, per tal de remarcar més, si cal, la transcendència.
Tot el Requiem de Fauré, de cap a peus, és interessant, no té cap moment de feblesa ni de falta d´interès. Ara bé, una mica per sobre, per la seva bellesa melòdica, hi trobam el Pie Jesu, l´única intervenció de la soprano. Només una vegada canta la veu femenina solista, ara bé, quina vegada! Pie Jesu és el gran solo religiós femení del romanticisme.
I pel que fa als enregistraments d´aquest Requiem, un destaca per sobre dels altres i esdevé un referent, el de la gran Victòria dels Àngels al costat del no menys gran Dietrich Fischer-Dieskau, amb l´Orchestre de la Société des Concerts du Conservatoire de París, el cor Elsabeth Brasseur i André Cluytens com a director. Avui vespre la temporada de la nostra Simfònica porta a l´Auditòrium de Palma (20 hores) un programa amb aquestes dues partitures de Sibelius i Fauré. Víctor Pablo Pérez dirigirà la sessió que comptarà amb la soprano Maria Espada, el baríton Sebastià Peris i la Coral Universitat Illes Balears, amb Joan Company al davant. Company, per cert, acaba de tornar de Galícia, lloc en el qual ha preparat els cors de la Simfònica gallega per cantar la mateixa partitura religiosa.
