L a setmana passada, en una sessió plenària de les Corts de Madrid, en queixar-se el senyor Albert Rivera del gairebé nul incompliment per part del senyor Rajoy dels pactes que signaren en donar-li suport per formar govern, sobretot el que fa referència a la constitució d´una comissió que investigui el finançament irregular del seu partit, el president advertí que "no és bo girar els ulls cap enrere, que més val mirar cap al futur, que, si ens dedicam a mirar cap enrere, ens podria passar el que va succeir a la dona de Loth que, en mirar-hi, es convertí en una estàtua de sal". Justament, això va dir-ho el senyor Rajoy el dia internacional de la dona.
La dona de Loth girà els ulls cap el passat. Ens ho explica el llibre del Gènesi. No quedaven deu persona justes i honestes a la ciutat de Sodoma. Això ho sabia el senyor Rajoy? I vet ací que Jehovà decidí enviar una pluja de foc sobre aquella maleïda ciutat, malgrat les súpliques que féu Abraham, d´un germà del qual Loth era fill. Vivia a Sodoma amb la seva dona i les dues filles que tenien. Sabem que per a Loth el bon costum de l´hospitalitat era cosa sagrada i vet ací que un dia arribaren a Sodoma dos homes joves i polits, malgrat la pols que havien aplegat durant el viatge. De fet, aquells dos joves eren dos àngels i Loth s´apressà a obrir-los la porta de ca seva i els convidà a sopar i a romandre.
Eren bells, radiants, lluminosos, aquells dos joves i captaren l´atenció dels habitants de la ciutat que, de nit, forçaren la porta i entraren a la casa de Loth perquè volien anar al llit i fer brutors amb aquells àngels. Loth, espantat, decidí parlar amb aquella gent i els proposà que anassin al llit amb les seves filles, que eren verges i que ben bé podien reemplaçar els àngels. De fet, varen passar la nit sense gaire incidents i tant els àngels com les filles de Loth se salvaren de la fúria i l´escalfor dels ciutadans de Sodoma.
Però de bon matí, aquells enviats de Jehovà previngueren a Loth que la ciutat seria destruïda. I Loth, l´únic just i el més rar dels ciutadans, també avisà la dona i les filles. Els digué que haurien de partir, anar-se´n de la ciutat. Caminar i caminar durant dies, fins que arribarien a un lloc segur, a una terra amiga. Les filles ho advertiren als seus enamorats, però aquests no les varen creure, engrescats que estaven amb la festa, i decidiren no moure´s de Sodoma.
Partiren a trenc d´alba. Loth estava excitat, les filles tremolaven i la dona de Loth no podia consentir de deixar la casa, els bens que posseïen, l´entorn en què havien viscut. Els àngels els donaren la mà, però els digueren que no es girassin cap enrere, alhora que una pluja de sofre i de foc va caure sobre la ciutat. La dona de Loth, aferrada al passat, als seus bens, fou imprudent i es girà cap enrere, els ulls fixats en el foc que destruïa la ciutat. Llavors va romandre petrificada, convertida en una figura de sal. Justament, de sal. Per què no havia d´esser una estàtua de fusta, de pedra, de pasta de paper? No, havia d´esser de sal. Tot això ho sabia, el president. I no s´està de dir-ho.
No hi havia deu persones justes. Amb la destrucció de la ciutat, les filles de Loth també varen perdre els enamorats. Només quedaven elles i el pare, una mica vell. S´establiren a viure en una cova i decidiren, perquè no estaven disposades a restar soles i sense un home que els fes un fill i asseguràs la descendència, emborratxar el pare i fer l´amor amb ell fins a quedar embarassades i perpetuar la nissaga.
Li feren beure bons tassons de vi i, mentre dormia, a l´hora en què tenia els somnis més feliços, s´acostaren a ell, primer la major, llavors la segona, que per això varen seguir l´ordre que marcava l´edat, i quedaren encintes. Loth se´n va sorprendre, però va pensar que aquells fills, més que fruit de l´incest, ho eren de l´alegria. No sé si a Jehovà tot això el va fer riure, però cert és que no s´enfadà amb elles.
