Fa uns anys una orquestra de cambra illenca va programar les Tres suites de Danses i aires antics d´Ottorino Respighi, un compositor a vegades maltractat pels programadors, que no consideren la seva obra com a transcendent, a més de veure´l com persona que no va gosar plantar-se davant el règim feixista de Mussolini.
Sense cap dubte aquestes tres suites són del tot interessants i mereixerien ser més interpretades. Com bona part de l´obra del compositor, que, a patir d´un interès, passió millor, per la música del Renaixement i Barroc (va treballar molt per donar a conèixer l´obra de Monteverdi, Vivaldi i Marcello) construí una obra sòlida i que val la pena escoltar més sovint.
Hem d´aplaudir doncs que la nostra Simfònica proposi per avui vespre (Auditòrium de Palma, 20h) i demà a Maó, la interpretació de dues de les composicions que Respighi dedicà a Roma. Es tracta de Les fonts de Roma i Els pins de Roma (hi mancaria Les Festes romanes, per completar la terna de partitures dedicades a la capital italiana).
Si a Les Fonts el compositor s´inspira en l´arquitectura de quatre de les fonts romanes més conegudes per explicar com passa el dia (Font del Vall Giulia a l´alba, Font Tritó al matí, Fontana di Trevi al migdia, i Fontana de la Villa Medicis a l´hora del crepuscle), a Els Pins fa un retrat d´alguns pinars de la ciutat (I pini di Villa Borghese, Pini presso una catacumba, I pini del Gianicolo i I pini della Via Appia).
El programa d´aquest concert també inclou el Concert per a piano número 3 de Sergei Rachmaninov, una obra summament inspirada a entorn de la qual gira una pel·lícula del tot interessant, Shine, la qual feu que l´actor Geoffrey Rush aconseguís l´Oscar al millor actor pel seu paper de David Helfgott, un pianista psicòtic.
