Comparar veus i maneres de cantar és un exercici recomanable a tot melòman. Si hom ho practica, a poc a poc va assolint una certa, diguem-ne, maduresa a més de conèixer quins estils van més bé a un cantant i quins són més apropiats per un altre. No tots ho poden cantar tot al mateix nivell.
Una persona molt experta en aquest tipus de joc de les comparacions és, sens dubte, Joan Carles Vidal, qui a través dels Amics de l'Òpera del Teatre Principal ha creat un estil de conferència/col·loqui, Contraveus, per tal d'iniciar el gran públic al món de la lírica.
Avui horabaixa i a la Sala Petita del Teatre Principal de Palma, Joan Carles contraposarà diferents moments de Macbeth de Verdi cantats per veus diverses. Així per exemple, es podran veure i escoltar la gran escena coral del brindis o les àries i duets de l'òpera esmentada a través de diferents produccions.
Per Joan Carles el pes de l'obra cau més sobre Lady Macbeth que sobre el rei. "Una llicència verdiana, ja que per Shakesperare no era així", puntualitza l'expert. I afegeix: "Si és cert que el personatge masculí té alguns moments musicalment interessants, és la soprano qui té les àries i les escenes més interessants. Pensem que Verdi demana una veu femenina amb uns greus potents, la qual cosa ha fet que algunes mezzosopranos, com Fiorenza Cossotto, hagin cantat aquest rol".
A l'hora de triar unes versions, Joan Carles, que n'ha visionades moltes per tal de preparar la proposta d'avui, es decanta per dues, la més atrevida escènicament del Metropolitan de New York del 2008 amb Maria Guleghina com Lady Macbeth i la més clàssica de Berlin del 1987 amb Renato Bruson com a Macbeth.
