Fa unes poques setmanes, Miquel Àngel Llauger escrivia al final d´una de les seves columnes periodístiques aquestes paraules: "Els poetes ens mantenen en contacte amb la paraula sense embrutar, neta com un còdol acabat de treure de l´aigua". He de dir que, en llegir-les, em vaig emocionar, perquè em sentia identificat amb la defensa que feia dels mots no pervertits, no malmenats per la corrupció dels significats. Ens ha tocat viure un temps en què s´envileix el sentit de les paraules, de la mateixa manera que es prostitueixen les grans conviccions que definiren la humanitat. Un temps en què a la corrupció política s´uneix la corrupció de les paraules. No sé si sempre ha estat així. La paraula llibertat, la paraula justícia, la paraula amor, la paraula diàleg què signifiquen? Segons qui els usa, aquests mots no impliquen per a tothom el mateix significat. Només els poetes ens retornen a les significacions legítimes. I "cada homenatge a un poeta -diu Miquel Àngel Llauger-, és un acte de resistència davant la prostitució de la parla". Les paraules ens retornen els significats nítids per mitjà dels poetes, com les pedres que s´allisen pel fregadís de l´aigua.
El pare Rafel Ginard ja va parlar del còdol llambroixat i afinat per l´aigua d´un torrent per referir-se a les velles cançons del poble. Així, la cançó que neix aspra de la boca dels glosadors pren formes allisades en la memòria d´aquells que l´acullen. També les paraules es carreguen d´energia en les mans dels poetes. I aquesta energia conté tots els matisos que, a través del temps, cada paraula ha retingut dins la memòria. Perquè les paraules tenen memòria i es recorden dels usos i abusos que s´ha fet d´elles. No hem d´oblidar-ho, això: les paraules es recorden dels espais per on passat i tenen memòria.
Pens ara en algunes cançons de Leonard Cohen, que partí d´aquest món la passada tardor. Pens en el pessimisme lluminós dels seus versos, en la voluptuosa gravetat del seu cant, en la sinceritat amb què mossega els mots. L´he sentit mentre transitava per l´obscura llum de Dante, de Sant Joan de la Creu, de Sylvia Plath. Com el còdol acabat de treure de l´aigua, les paraules dels poetes.
També Gianni Rodari, l´home que, vers la meitat de la dècada dels seixanta del segle passat, revolucionà els textos que s´escriuen per a que els llegeixin els nins i els joves, també parlà de la paraula nítida, descongestionada dels significats pervertits pel mal ús. Féu servir la metàfora de la pedra a l´estany: Així com una pedra llançada en un estany colpeja la superfície de l´aigua, crea un seguit de corbes concèntriques i, alhora, remou el fons de l´estany: les algues, els peixos..., la paraula fa el mateix efecte en la ment d´aquell a qui arriba de forma inesperada: crea un impacte, expandeix el seu significat, remou el llot i les algues que s´amaguen sota la superfície.
Llavors, quan llegim un poema ens iniciam en el llenguatge lliure i pur de les paraules que són a l´origen, capaces de crear realitats noves, d´evocar significats inèdits. En el principi fou la paraula, i les paraules existiren des del començament. I, encara més, quan ens aprenem de memòria aquells versos. No em fiaria de les persones que no conserven ni un sol poema al cap. George Steiner ha escrit que els poemes que ens aprenem de cor "esdevenen una força activa a l´interior de la consciència". Una força activa: aquella resistència davant la prostitució de les paraules de què parlàvem. La historiadora italiana Rosa Rossi, en un treball admirable sobre Sant Joan de la Creu, escriu que les monges, carmelites descalces del convent de Beas del Segura, en terres de Jaén, fundat per Santa Teresa, el primer que fundava a Andalusia, copiaren i aprengueren de memòria el Cántico Espiritual i se´n deixaren fascinar. Fou com un bàlsam -una força activa- durant els dies difícils que havien de venir. I els cantaven, aquells versos, sempre que tenien una estona lliure. Era la seva manera de defensar-se, però també la seva manera de manifestar que una altra realitat, diferent d´aquella que corromp les paraules i les prostitueix, era possible.
