Dir que moltes obres de Shakespeare han estat portades a l'òpera i al ballet no és aportar gran cosa. Als aficionats ens venen tot d'una al cap alguns títols de Verdi (òpera) o Txaikovski (dansa).
Sens dubte Romeu i Julieta és un dels drames shakespearians que més interès han despertat als compositors. Repassem, com a exemple, tres obres musicals que han sorgit a partir d'aquesta història d'amor i mort.
Charles Gounod, amb l'ajuda dels llibretistes Jules Barbier i Michel Carré, estrenà el 1867 la seva visió de l'obra. Roméo et Juliette és encara avui una obra de repertori que ha donat moments de glòria, primer a Alfredo Kraus i darrerament a Roberto Alagna, considerats els grans Romeus (vocalment) de la seva generació. L'ariette Je veux vivre, que han volgut incorporar a recitals gairebé totes les grans sopranos, és un dels moments més coneguts.
Considerat com a impossible de ballar, entre altres coses per la dificultat rítmica, tant el Teatre Kirov de Leningrad com el Bolshoi de Moscú declinaren estrenar el ballet Romeu i Julieta de Sergei Prokofiev. Així que va ser el Teatre de Brno (República Txeca) la institució que, l'any 1938, el donà a conèixer amb un resultat prou bo de públic i crítica. Dos anys més tard el Kirov s'apuntà a la llista de grans teatres que, des de l'estrena, no han deixat de presentar noves produccions d'aquest títol, avui un referent de la dansa.
I no podem deixar passar el musical West Side Story (una revisió temporal del mateix tema) amb música de Leonard Bernstein que s'estrenà el 1957 a Broadway amb una coreografia de Jerome Robbins, qui també col·laborà en la versió cinematogràfica que dirigí Robert Wise el 1961. Posteriorment, l'any 1984, Bernstein feu un enregistrament més operístic amb Josep Carreres, Kiri Te Kanawa i Tatiana Troyanos.
A partir d'avui matí amb unes sessions escolars i fins diumenge, l'Orquestra Simfònica de Balears posa la música al Romeu i Julieta de Prokofiev en una producció en la qual es substitueixen els dansaires per teresetes de la companyia catalana Per Poc, que té en el seu currículum el fet d'haver adaptat també un altre títol de Sjakesperare, El Somni d'una nit d'estiu que musicà Felix Mendelssohn.
El Teatre Principal de Palma (escolars i diumenge a les 12 hores) i el Teatre d'Artà (dissabte a les 18,00) són els escenaris en els quals es podrà veure aquesta curiosa proposta.
