El mot llatí "Opus", en música, es posa abans del número que se li dóna a una composició de tal o de qual autor (normalment, però no sempre, seguint un ordre cronològic). Així, per exemple, Opus 100 de Schubert es correspon amb un trio per a violí, violoncel i piano (el segon moviment del qual fou inclòs per Stanley Kubrick a la banda sonora de Barry Lyndon). Per tant Opus (que vol dir obra) és una manera de referenciar el número del catàleg. Tot i que aquesta manera d´indicar el llistat de les obres musicals està generalitzat, per a alguns compositors se n´utilitzen d´altres. Així, el catàleg de Bach es referencia amb les inicials BWV (Bach-Werke-Verzeichnis o Catàleg de les obres de Bach) substituint el mot Opus. I encara més, en alguns casos, pocs, s´empren indistintament les dues maneres, la tradicional (opus) i una específica. És el cas de Franz Schubert, per qui, des de la catalogació que en feu el musicòleg Otto Erich Deutsch a mitjans del segle passat, s´utilitza també la lletra D abans del número del catàleg.
Avui vespre, el grup de músics format pels violinistes Juan Luis Gallego i Lucía Barrero, la viola Elisabeth Romero i els violoncel·listes Luis M. Correa i Mayte García, ofereixen un concert dedicat monogràficament a Franz Schubert, la recaptació del qual anirà a Mallorca sense fam. La cita és a l´església de Santa Creu de Palma (20.30h).
En el programa, primer l´Allegro assai, un moviment, l´únic moviment, del que hauria estat el Quartet D. 703 per a cordes, però que Schubert mai no arribà a acabar i després una de les obres mestres del repertori de música de cambra, el Quintet Opus 163 o D. 956, per a quartet de corda més violoncel, acabat de compondre l´octubre de 1828, just unes setmanes abans de la seva mort el novembre del mateix any i estrenat el 1850 (per això sovint rep el qualificatiu de Quintet Opus Pòstum).
D´aquesta obra gran i curiosa, que té quatre moviments el segon dels quals és un dels més imponents Adagio mai no escrits, n´existeixen múltiples enregistraments, dos dels quals, considerats històrics, són els que en feu Pau Casals, tant amb el Quartet Végh com al costat de Paul Tortelier, Isaac Stern, Alexander Schneider i Milton Katims.
