Tità o Saturn VI pot ser, en astronomia, el més gran dels satèl·lits de Saturn. Però aquí, en el context del present comentari Tità no és un element estel·lar sinó que és metàfora d´una figura típicament romàntica, la de l´home noble, orgullós i dominat per les passions, en contraposició a Titànida, el rol femení prototip de dona captivadora.
´Tità´ es el títol d´una novel·la de l´escriptor alemany Johann Paul Friedrich Richter i que va tenir molt èxit en el post romanticisme. Amors, seduccions, desamors, odis i venjances. Típic argument romàntic. Així que Gustav Mahler, sense confessar-ho obertament, utilitzà la trama de l´autor esmentat com a idea per escriure la que havia de ser una composició en forma de Poema Simfònic i que acabà sent la seva Primera Simfonia, sotstitulada així, Tità. Simfonia que anit omplirà tota la segona part del darrer concert de Temporada que la nostra Simfònica presenta a l´Aditòrium de Palma (20h).
Abans però, a la primera part, tot un espectacle sonor de ritmes i danses. I és que Armando Lorente i Juanjo Guillén (percussionistes de la nostra Orquestra i de la Nacional d´Espanya, respectivament) actuaran en qualitat de solistes de dues obres ben diferenciades, però que tenen en comú el protagonisme dels instruments de percussió.
La primera és Manhatan Broadcasts del vienès Heinz Karl Gruber i que, segons Armando Lorente "s´assembla al so de les bandes de jazz i recorda l´estil dels musicals de Broadway; música que atreu i en la qual la melodia i el ritme es combinen perfectament".
La segona obra, en canvi, té arrels més ètniques, ja que es tracta de l´Afro Concerto del japonès Maki Ishii i en el qual el compositor alterna sons provinents d´Àfrica i el seu país, mesclant instruments convencionals amb els propis de la música tradicional africana i japonesa. Lorente de nou: "El compositor planteja una obra complexa a partir d´un obstinato una mica a l´estil del Bolero de Ravel, tot i que més complicat. Després obliga els solistes a alternar diverses improvisacions a manera de diàleg entre els diferents instruments, però sempre sobre una base harmònica que recorda els sons japonesos i africans. Una amalgama de colors, sens dubte molt interessant".
