D'entre totes les obres simfòniques existents, algunes han esdevingut populars també pels seus primers compassos. Sense voler minimitzar en absolut la qualitat de l'obra, no creis que en la gran popularitat de la Cinquena Simfonia de Beethoven, per exemple, hi ha contribuït molt el seu començament? Les famoses quatre notes de l'inici són sens dubte un referent.
La Rhapsody in Blue de Gershwin, salvant totes les distàncies, també té un incipit prou conegut. Aquell moment de clarinet sol que puja del no-res és un dels motius, no l'únic, que fa interessant l'obra. Repetim, no l'únic, ja que tota l'obra en sí és plena de moments màgics. L'entrada del piano, els diàlegs entre el solista i la formació orquestral, les aclucades d'ull al món del jazz... tota ella, tota la Rhapsody és interessant.
Doncs avui horabaixa i per tancar el cicle de concerts de temporada, la Banda de Música de Palma inclou aquesta partitura dins el programa que oferirà a l'Auditori del Conservatori (19.30h), amb Laura Pérez com a pianista solista. Un programa que gairebé està monogràficament dedicat a Gershwin. De fet la mà del compositor serà també present a una Suite sobre temes de Porgy and Bess (una òpera que és molt més que Summertime, el seu tema estrella), que obrirà la vetllada i a Un americà a París.
És conegut que Gershwin estimava el jazz; són seves aquestes paraules: "el jazz és un element molt poderós que està dins la sang i els cors dels ciutadans dels Estats Units". Per tant no és gens rar que el jazz, les seves harmonies, siguin presents a les seves obres simfòniques. "Crec que el jazz es pot convertir en música simfònica seriosa, de valor permanent", també escriví.
A més de les partitures del compositor americà, una altra s'afegeix al programa d'avui. Es tracta de Blue Tango de Leroy Anderson, un tema que des de la seva estrena, a la dècada dels anys cinquanta, ha estat versionat per múltiples grups.
