La lectura ens ajuda a reparar l´amargor de les penes, a sobreposar-nos a les situacions doloroses, als moments de ruptura, a la pèrdua dels punts de referència. Sovint és l´impuls d´un altre ésser humà que ens arriba a través del llibre en el moment en què ens trobam més sols. No es tracta solament d´una reparació, perquè llegir també participa en la construcció de la persona que hem esdevingut. Llegir fa treballar, podria dir que activa, una de les dimensions essencials dels humans: la nostra enorme set de representar la vida.
Fa poques setmanes, s´han publicat a Anglaterra i a França diversos llibres sobre els beneficis terapèutics que reporta la lectura. S´hi parla de la "mediació terapèutica de la lectura" i ben aviat han sorgit els "biblioterapeutes": aquells que recomanen i inciten a la lectura dels llibres que guareixen tant de les petites contrarietats com de les grans tristors que la vida ens dispensa.
Algú ha dit: adéu a la fluoxetina, adéu a les molècules de la felicitat, adéu als tranquil·litzants, perquè vet ací que cal posar en evidència les virtuts benefactores d´un vell producte saludable i, alhora, sense efectes secundaris. Saludable i alhora benèfic, mentre es compleixi rigorosament la posologia. Un compost de tinta, paper, paraules, lletres, punts i comes, signes d´interrogació i d´exclamació... Un compost de significants i de significats que, de manera elemental i sòbria anomenam llibre.
D´altres estudiosos s´han interessat pels efectes científicament mesurables que es deriven de l´acte de llegir. Són investigadors de la universitat d´Emory, a Atlanta, i han demostrat que llegir augmenta la connectivitat de les neurones: els processos de connexió de les neurones a l´interior del cervell. Vol dir això que estimula l´activitat cerebral. I afegeixen que aquestes modificacions neurològiques, que es poden detectar per mitjà d´un scànner, persisteixen fins a cinc dies després de realitzar l´acció de llegir.
Sabíem que la lectura d´una bona novel·la ens condueix a viure la fantasia d´unes altres vides que només existeixen a l´interior dels llibres i, per mitjà de la lectura, comencen a viure en la nostra imaginació. I sabíem també que aquests personatges imaginats a vegades poden ser fascinants, i seductors, i també perversos. Quan ens filtram sota la seva pell ens procuren inquietud, desassossec, torbació. A vegades, també ens agombolen. Sempre ens acompanyen. I amb ells podem trescar per camins i paisatges que mai no hauríem conegut. Conèixer altres móns, descobrir altres maneres de pensar. Estimular aquell murmuri interior que hem convingut a anomenar pensament. És fàcil de veure que aquestes experiències ens permeten créixer intel·lectualment i humanament, que un bon lector adquireix una maduresa i un coneixement impagables sobre la vida i, en seguir de prop la representació d´altres vides imaginades, obtenim una rara capacitat de revestir-nos d´una nova naturalesa construïda amb els fragments d´una irrealitat que humanitza i transmet una de les condicions imprescindibles per habitar el tros de món que ens ha tocat: un poc, potser basta una mica, de coratge quotidià.
És necessari rompre amb la fotografia que sol fer-se del lector: no és un individu solitari, poc sociable, que viu com amagat de la gent, tancat en si mateix. Les persones que s´agraden de llegir poemes, obres de teatre, novel·les no són persones tristes. Contràriament, el lector és aquell que, gràcies als llibres, es mostra obert, sensible, descarregat d´angoixes, arriscat, lliure... Un ésser humà que, alliberat d´algunes servituds, exerceix la seva llibertat.
