Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Nessum Dorma

Quan les vaques tornaven boges

També he de pensar que, si no tenia intenció de seccionar el dit, tampoc tenia intenció de menjar-se'l. No ho va fer. Però hagués pogut succeir que se l'hagués enviat sense voler. I si no hagués estat sense voler? Hauria estat difícil de saber-ho amb certesa. Llavors podríem parlar d'un cert canibalisme. La història desgraciada del passat cap de setmana m'ha fet pensar en un llibre pòstum de Claude Lévi-Strauss, Nous sommes tous de cannibales. Però, és cert que tots som caníbals? El llibre del prestigiós antropòleg està constituït per un recull d'articles quasi tots publicats al diari italià La Repubblica entre 1989 i l'any 2000. El que dóna títol al llibre és de 1993 i fou escrit en ocasió de l'afer de les vaques boges.

És sabut que Lévi-Strauss és un antropòleg estructuralista i que tracta d'analitzar i comprendre els fets socials no aïlladament, sinó en funció del lloc que ocupen en l'estructura de la societat en la qual succeeixen. Les coses que passen no han d'estudiar-se com a fets esporàdics, sinó que han de situar-se en un sistema o una organització social. Vull dir que si una jove, en el transcurs d'una brega en què es rapinya i es pega amb una altra, li arrabassa el dit d'una mossegada fins a la primera falange, no ha d'esser considerat un fet aïllat. L'antropòleg es preguntaria: Quina relació té aquesta mossegada amb els casos de corrupció policial, amb els diners robats pels polítics corruptes, amb els casos de pederàstia, amb l'eufòria especuladora...? No oblidem que es tracta d'analitzar els fets en l'estructura de la societat i que tots, absolutament tots, som una mica caníbals.

L'encefalopatia espongiforme -aquest era el nom científic de la malaltia de les vaques boges-, afectava el sistema nerviós central dels animals bovins. Succeïa que el cervell s'esponjava i derivava en una malaltia degenerativa que, finalment, provocava la mort. Doncs la causa de la bojor de les vaques fou l'alimentació derivada de subproductes càrnics procedents de restes de bous i d'ovelles. Se'ls alimentava amb pinsos elaborats a base de carn de la pròpia espècie i les vaques tornaven boges.

Un dels gran encerts de l'antropologia estructuralista ha estat, justament, acostar les societats remotes, el nostre passat llunyà, els pobles sense escriptura, a les societats modernes. I ha descobert que existeixen analogies profundes quant a costums, maneres de viure, pautes de conducta, mites col·lectius, entre les societats remotes i les contemporànies. En la mossegada d'aquella dona jove a la seva rival, cal veure-hi una acció antiquíssima, vinguda d'aquell temps en què la majoria de problemes se solucionaven a mossegades. Vaig conèixer un professor de la nostra universitat que tenia un fill. L'al·lot tindria set o vuit anys i, quan el pare el portava a passejar, no era necessari que es diguessin ni una sola paraula. El pare deia: Em mossega la mà i, segons la mossegada, tot d'una entenc què vol. De sobte, en el barram de l'al·lot reverdia la vella fortalesa dels ancestres.

Compartir el artículo

stats