Moltes de les composicions de Gustav Mahler han estat passades a petit format per altres compositors. Totes, sense excepció, resisteixen l'envit: continuen sent interessants.
El fenomen no és nou, abans Bach ja havia transcrit a un sol instrument concerts de Vivaldi i Liszt havia passat les simfonies de Beethoven al piano, per posar només dos exemples modèlics.
En els darrers anys hem pogut escoltar en viu diverses vegades la versió que de La Cançó de la Terra mahleriana en feu Arnold Schönberg i avui tendrem ocasió de poder gaudir de la transcripció que el mateix compositor feu del cicle Cançons del Company errant; transcripció que obri una Setmana en la qual la nostra Orquestra Simfònica es dedica plenament a Mahler. La cita serà a les 20h a l'Aljub del museu Es Baluard.
Per aquest cicle de quatre cançons, Lieder eines fahrenden Gesellen, el compositor utilitzà textos seus però inspirats en el llibre Des Knaben Wunderhorn (El corn màgic de la joventut), una col·lecció de cançons populars alemanyes i que posteriorment emprà també per a la Segona i la Quarta Simfonies.
De la partitura en trobam tres versions, una per a piano i veu i una per a orquestra i veu (totes dues del compositor) i la d'Arnold Schönberg, per a grup de cambra petit.
En el programa del concert d'anit hi figura també la Serenata número 10 de Mozart, més coneguda com Gran Partita, una partitura escrita per a instruments de vent i contrabaix.
Amb aquestes dues obres podrem contrastar un segle de Música a Viena. Mozart escriví la Partita la dècada de 1780 i Mahler composà les Cançons cent anys després.
