La UIB manté una activitat científica sòlida en un context de fort creixement de les universitats xineses en el rànquing de Shanghai

L’edició d’enguany de l’Academic Ranking of World Universities (ARWU), conegut internacionalment com el rànquing de Shanghai, no inclou la Universitat de les Illes Balears (UIB) entre les mil universitats classificades.

L’ARWU és una de les classificacions universitàries més reconegudes internacionalment i avalua fonamentalment indicadors relacionats amb la recerca i l’excel·lència científica. Entre aquests indicadors hi ha el nombre d’antics alumnes i membres del personal acadèmic guardonats amb premis Nobel o medalles Fields, el nombre d’investigadors altament citats (Highly Cited Researchers), els articles publicats a Nature i Science i la producció científica indexada en les principals bases de dades internacionals.

Una característica rellevant de la metodologia de l’ARWU és que els seus indicadors principals es calculen a partir de valors absoluts, sense ponderar-los per la dimensió de la universitat. Així, es comptabilitza el nombre de premis Nobel i medalles Fields vinculats a la institució, el nombre d’investigadors Highly Cited o el nombre d’articles publicats a Nature i Science, independentment del nombre total d’investigadors o professors de cada universitat. Només un dels sis indicadors del rànquing, el de rendiment acadèmic per càpita (PCP), que representa el 10 per cent de la puntuació total, introdueix explícitament una correcció relacionada amb la dimensió de la institució.

Aquesta metodologia tendeix, per tant, a afavorir les universitats de grans dimensions i amb una llarga tradició en les disciplines científiques que el rànquing considera. Per a una universitat de dimensions mitjanes com la UIB, l’activitat científica i l’impacte de la recerca poden ser molt significatius en relació amb els seus recursos i la seva dimensió sense que aquesta intensitat relativa quedi reflectida de la mateixa manera en bona part dels indicadors de l’ARWU.

En aquest sentit, cal recordar que la UIB ha comptat entre els seus antics professors amb un premi Nobel, Camilo José Cela, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1989, una distinció que, d’acord amb la metodologia de l’ARWU, no computa en la classificació. El rànquing només considera els premis Nobel de Física, Química, Medicina i Economia, a més de les medalles Fields de Matemàtiques. Aquest fet exemplifica les limitacions inherents a qualsevol rànquing a l’hora de reflectir, en tota la seva amplitud, l’excel·lència i la trajectòria d’una institució universitària.

Es tracta, per tant, d’un rànquing molt exigent i orientat principalment a mesurar l’excel·lència investigadora a partir d’uns indicadors molt específics. No incorpora altres dimensions essencials de l’activitat universitària, com la qualitat de la docència, la transferència de coneixement, la innovació o el compromís social, missions que, d’acord amb la Llei orgànica del sistema universitari (LOSU), formen part essencial de les funcions que les universitats han d’acomplir al servei de la societat.

Un escenari internacional cada vegada més competitiu

La configuració del rànquing ha experimentat una transformació molt significativa durant els darrers anys com a conseqüència, especialment, del fort creixement del sistema universitari xinès i de les importants inversions que aquest país ha destinat a la recerca. Aquesta evolució es reflecteix clarament en l’edició de 2026: 234 universitats xineses se situen ja entre les mil primeres del rànquing de Shanghai, 16 de les quals entre les cent primeres. L’entrada i l’ascens sostinguts d’universitats xineses incrementen notablement la competència per formar part d’una classificació limitada a mil institucions.

Aquesta transformació del panorama internacional coincideix amb una reducció de la presència d’universitats d’altres sistemes universitaris. En el cas d’Espanya, el nombre d’universitats situades entre les mil primeres ha passat de 38 l’any 2024 a 36 el 2025 i a 30 en l’edició de 2026. Es tracta, per tant, d’una tendència que afecta el conjunt del sistema universitari espanyol i que s’emmarca en un procés més ampli de redistribució del pes dels diferents sistemes universitaris en els rànquings internacionals.

En aquest context de competència creixent, entrar o sortir de les mil primeres posicions pot respondre a variacions relativament petites en alguns dels indicadors que utilitza l’ARWU i no implica necessàriament canvis substancials en la qualitat de la recerca que desenvolupen les institucions.

El resultat d’aquesta edició no altera, per tant, el compromís de la UIB amb una recerca de qualitat ni la solidesa de la seva activitat científica, avalada per la participació en projectes competitius nacionals i internacionals, la captació de talent investigador, la producció científica dels seus grups de recerca i la transferència de coneixement a la societat.

La Universitat continuarà desenvolupant les actuacions previstes en el seu Pla estratègic per reforçar la qualitat i l’impacte de la recerca, afavorir la internacionalització i consolidar els seus grups d’investigació, amb l’objectiu de continuar millorant els resultats en els principals indicadors internacionals.

La UIB manté, així mateix, una presència destacada en altres rànquings i sistemes d’avaluació universitària que analitzen dimensions complementàries de l’activitat acadèmica i científica. Aquest fet posa de manifest que la qualitat i la contribució d’una universitat a la societat no poden valorar-se exclusivament a partir d’un únic rànquing ni dels indicadors específics que aquest prioritza.