Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

L’èxit de VespApp: la UIB analitza l’impacte de la ciència ciutadana en la lluita contra la vespa asiàtica

Investigadors de la Universitat de les Illes Balears estudien més de 1.300 avisos ciutadans rebuts a través de l’aplicació mòbil i confirmen el valor i els reptes d’aquesta iniciativa pionera cofinançada pel FEDER

Investigadors del grup de recerca en Entomologia Aplicada (Bee-etal Lab) de la Universitat de les Illes Balears.

Investigadors del grup de recerca en Entomologia Aplicada (Bee-etal Lab) de la Universitat de les Illes Balears. / UIB

¿Ya nos sigues?Márcanos como medio preferente
Añádenos en Google
Palma

Un equip d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha analitzat vuit anys de funcionament de VespApp, una aplicació mòbil creada per detectar i controlar la vespa asiàtica (Vespa velutina), una espècie invasora que suposa una amenaça important per a les abelles mel·líferes i altres insectes pol·linitzadors. L’estudi, publicat a Journal of Applied Entomology, posa en relleu el paper de la ciència ciutadana —la participació de la població en la recerca científica— com a estratègia per fer seguiment d’espècies invasores, un dels grans reptes actuals per a la biodiversitat.

L’aplicació VespApp, impulsada per investigadors del grup de recerca en Entomologia Aplicada (Bee-etal Lab) de la UIB, es va concebre per prevenir l’expansió de la vespa asiàtica a les Illes Balears mitjançant la participació ciutadana i l’ús de tecnologies digitals.

Des que es va posar en funcionament, el projecte VespApp ha combinat diferents elements: una aplicació mòbil i un portal web per enviar avisos, l’ús de xarxes socials per difondre informació, un visor cartogràfic en línia i models de predicció per anticipar la dispersió de l’espècie. Aquest sistema ha permès crear una base de dades actualitzada i generar mapes de distribució per orientar les accions de control i erradicació.

Segons l’estudi, entre 2016 i 2024 es varen recollir 1.329 notificacions vàlides. D’aquestes, només un 29,3% es varen confirmar com a vespa asiàtica, amb diferències importants: els nius s’identifiquen amb molta més precisió (65,4%) que els insectes individuals (18,5%). Això evidencia la dificultat de distingir l’espècie d’altres insectes semblants, especialment dins el grup de les vespes.

Malgrat aquesta limitació, la contribució ciutadana ha estat determinant. En el cas de les Balears, més de la meitat dels nius eliminats es varen localitzar gràcies als avisos de la població, un fet que demostra la utilitat d’aquestes eines per ampliar la vigilància ambiental.

La doctora Mar Leza, investigadora del grup Bee-etal Lab i professora del Departament de Biologia de la UIB, destaca que «la participació ciutadana va ser clau per aconseguir que les Illes Balears es convertissin, l’any 2020, en el primer territori europeu que va declarar erradicada la vespa asiàtica».

«Aquesta fita històrica es va aconseguir després de cinc anys d’esforç conjunt entre ciutadans, investigadors, COFIB i autoritats per detectar i erradicar els exemplars i nius d’aquesta espècie, que s’havien trobat per primera vegada l’any 2015», afegeix la doctora Leza.

Malauradament, l’any 2021 es va confirmar una nova arribada de la vespa asiàtica a Mallorca, independent de la introducció detectada el 2015, i l’any 2025 es va confirmar per primera vegada la detecció d’una nova espècie de vespa invasora, la vespa oriental (Vespa orientalis). «Aquestes noves deteccions obliguen a mantenir l’alerta i a intensificar la lluita contra la vespa asiàtica, atès que tant la vespa asiàtica com la vespa oriental són una amenaça per a la biodiversitat, especialment per als insectes pol·linitzadors, i poden tenir un impacte directe sobre l’activitat apícola i la producció agrària», assegura el doctor Cayetano Herrera, membre del grup Bee-etal Lab de la UIB.

Deteccions cada vegada més precises

L’estudi també mostra que la participació és elevada però poc sostinguda: gairebé el 92% dels usuaris només fan una única aportació. Tot i això, la precisió millora amb el temps, un fet que es podria explicar bé perquè la població es familiaritza amb l’espècie a mesura que aquesta s’expandeix i és més abundant, o bé perquè s’ha intensificat la conscienciació pública i la cobertura mediàtica sobre aquesta espècie.

Per dur a terme la recerca, els investigadors varen aplicar models estadístics avançats i varen analitzar factors com el moment de l’any, la localització o l’experiència dels usuaris. A més, cada observació enviada amb fotografies era validada per experts, que informaven els participants si la identificació era correcta, i així n’afavorien l’aprenentatge.

 «La ciència ciutadana permet ampliar enormement la capacitat de detecció d’espècies invasores, però requereix una validació experta i estratègies constants de divulgació per mantenir la participació i la qualitat de les dades», afegeix la doctora Leza.

Els resultats confirmen que VespApp és un exemple d’èxit en la integració de tecnologia, recerca i participació ciutadana per fer front a una amenaça ambiental. Tanmateix, també assenyalen que aquests projectes necessiten mantenir l’interès social i reforçar la formació dels participants per millorar-ne l’eficàcia. En un context de creixent pressió sobre els ecosistemes, aquestes iniciatives esdevenen clau per detectar i respondre a temps davant noves espècies invasores.

Una iniciativa premiada

El desenvolupament de VespApp va ser possible gràcies a la col·laboració de nombrosos actors: l’empresa Habitissimo, la Càtedra Santander-UIB d’Innovació i Transferència del Coneixement, el Govern de les Illes Balears i la Unió Europea, a través del Fons europeu de desenvolupament regional (FEDER).

La iniciativa ha estat mereixedora de nombrosos reconeixements, com ara el Premi a la Divulgació Científica de la Societat Catalana de Biologia (2017), el Premi Onda Cero Mallorca de Ciència i Investigació (2019), i el segon premi al millor projecte cofinançat pel FEDER de l'Acte Anual de Política Regional i Fons Europeus a Espanya el 2019. I aquest mateix mes de maig, el grup Bee-etal Lab de la UIB ha obtingut el premi internacional Golden Bee Award, un reconeixement internacional que atorga el Govern d’Eslovènia per distingir contribucions destacades en l’àmbit de la recerca i la protecció de les abelles i altres pol·linitzadors.

De VespApp a InvasApp

El projecte VespApp va finalitzar l’any 2024, però la seva idea i funcionalitat han tengut continuïtat a través d’InvasApp, impulsat pels mateixos investigadors del grup Bee-etal Lab de la UIB juntament amb investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), en el marc del projecte de recerca STOP Invasores. L’objectiu d’aquesta iniciativa de ciència ciutadana és contribuir a controlar la previsible arribada de 24 espècies potencialment perilloses que en l’actualitat estan catalogades com a espècies prioritàries per la Unió Europea, i seguir l’exemple exitós que va suposar el desenvolupament de VespApp per fer front a l’expansió de la vespa asiàtica a les Illes Balears.

Referència bibliogràfica

Herrera, C.; Guerrero, C.; Amengual, J.; Arbona, G.; Leza, M. (2026). Eight Years of Citizen Science Reveal Taxonomic Confusion Patterns and Dynamic Participation in the Monitoring of Vespa velutina in Spain. Journal of Applied Entomologyhttps://doi.org/10.1111/jen.70144

TEMAS

  • UIB
Tracking Pixel Contents