XXXVI

La paraula utopia fou creada per l’humanista i pensador anglès Thomas More. Aquest neologisme d’arrel grega –etimològicament significa enlloc– fou una ocurrència de l’autor, en l’obra homònima de 1516, per descriure una illa amb una societat perfecta en tots els sentits. L’èxit de la descripció ha fet evolucionar el mot, vist el camí que porta la humanitat, cap a un sentit de quelcom impossible, de quimera. I el seu derivat i antònim distopia s’ha fet prou present en el cinema modern i en són bons exemples Blade Runner (Ridley Scott, 1982) i Matrix (Lilly i Lana Wachowski, 1999).

El museu que avui visitam es declara explícitament «a la recerca d’Utopia» en un rètol que convida el visitant a transitar l’espai exterior, tan important com el calidoscopi d’interiors que ens espera. El buc de la possessió alcudienca on es troba ubicat fou remodelat pel prestigiós arquitecte egipci Hassan Fathy. Hi trobam un vertader mestissatge en convivència harmònica de voltes núbies, pedra mallorquina, merlets sicilians, blancor eivissenca, ceràmica magrebina o patis andalusins.

A sa Bassa Blanca, Ben Jakober i Yannick Vu han reunit una ingent quantitat d’obres d’art pròpies, però també d’un amplíssim cercle d’amistats i complicitats que conviden el visitant a repetir la visita. Així, segons l’espai que transitem podríem pensar que som en un Kunst und Wunderkammer (gabinet de curiositats) del segle XVI, a la casa de Salvador Dalí de Port Lligat, en un pati de l’Alhambra, en una sala del Louvre o en un molt particular Stonehenge. El passeig també farà que passin per la nostra mirada obres de Rebeca Horn, Domenico Gnoli, Miquel Barceló, Yoko Ono, Marcel Duchamp, Chema Madoz, Salvador Dalí, James Turrell, etcètera. Passejar pel museu és entendre l’art com el descrigué André Breton: «Amb l’emoció del que no s’ha vist mai».

Destaca la col·lecció de l’aljub, una reunió de quadres de nins i nines lligats a la reialesa i a la noblesa europees. De l’escola italiana del segle XVI reclamen la meva atenció els retrats de dos nins, un amb una cadernera al vol i l’altre amb dues flors de pensaments a la mà. Torn fent camí pels exteriors i contempl l’Starship de Ben i Yannick, aquesta nau d’acer de quasi vuit metres d’alçada que apunta a les estrelles. Un camí vers Utopia? Una via d’escapament de Distopia? Al meu cap sonen els acords de Day one de Hans Zimmer, el tema principal d’Interestellar (Christopher Nolan, 2014).

Suscríbete para seguir leyendo