Tornada al rondó

Setembre ens retorna als despertadors, les agendes, les presses i els calendaris. Enrere queden les migdiades, els llibres llegits a la fresca, les postes de sol contemplades sense mirar el rellotge i aquells dies en què resultava difícil recordar si era dimarts o dissabte. Ara, tornam al tema principal.

En música, el rondó és una forma construïda a partir del retorn. Una melodia principal apareix al començament, deixa pas a altres episodis i torna després, una vegada i una altra. Entre retorn i retorn, la música visita territoris diferents, canvia, contrasta. Però, tard o d’hora, reapareix aquella melodia que l’oient ja reconeix.

La vida també té una certa forma de rondó. La feina, les obligacions i els costums constitueixen el tema principal. Les vacances han estat un episodi intermedi: unes setmanes en una altra tonalitat, potser més lluminosa, durant les quals hem pogut perdre el temps, que és una de les maneres més agradables i injustament desacreditades d’aprofitar-lo.

Ara torna la melodia coneguda. I no ho fa exactament igual. En un bon rondó, cada reaparició del tema conserva alguna cosa dels episodis anteriors, però sembla nova. Nosaltres també tornam amb qualque llibre llegit, una conversa inesperada, un paisatge nou, un eclipsi en la memòria o el record d’una nit d’estiu. Potser aquesta és la vertadera utilitat de les vacances: no fugir de la vida habitual, sinó retornar-hi amb una altra oïda.

Aquest suplement reprèn també el seu tema principal: contar la cultura i compartir amb els lectors episodis i històries. S’aixeca de nou el teló, s’obren les agendes i recomença la música.

Benvinguts. El rondó continua.

Suscríbete para seguir leyendo