Llegir, sempre

Hi va haver uns quants llibres que foren de culte i marcaren generacions, especialment les dels 60 i 70. Un és Fahrenheit 451, el títol ve de la temperatura a la qual crema el paper. Escrita per Ray Bradbury, aquesta novel·la, publicada el 1953, ens presenta una distopia futurista on els llibres es cremen per controlar el que aprèn la població, Bradbury, que era un amant dels llibres, de les llibreries i de la seva importància, escrigué aquesta història per prevenir un futur semblant. En aquells moments, Amèrica vivia l’època del senador Joseph McCarthy i Fahrenheit 451 fou la reacció que tingué envers la censura que es patia i contra la conformitat en què, segons ell, estava caient la societat a causa de la creixent onada del que ell anomenava estupidesa dels mitjans de comunicació, posant especial atenció a la televisió, la qual temia que pogués adormir la capacitat del pensament crític de les persones. Feu extensiva aquesta crítica al que podia ser un futur dels mitjans de comunicació i les tecnologies perquè, deia ell, anul·larien la curiositat intel·lectual, no només per la por sinó també per la distracció.

Actualment, Fahrenheit 451 és considerada un clàssic juntament amb 1984 de George Orwell i Un món feliç d’Aldous Huxley.

Tal vegada aquesta ficció que ideà Bradbury fa més de 70 anys no està gaire allunyada d’un fet real del qual es parla i s’escriu des de fa uns quants mesos, però que començà el 2024 amb un nom, Projecte Panamà. El mes de gener d’enguany, el Washington Post ha publicat un article on explicava que aquest projecte era un pla secret impulsat per uns quants executius d’una empresa emergent d’intel·ligència artificial anomenada Anthropic i que consisteix a escanejar i després destruir llibres. Compraren milions de llibres en paper per digitalitzar-los de manera massiva i, en acabat, destruir-los, l’objectiu: alimentar amb coneixements la IA, així entrenen els grans models de llenguatge com GPT, Gemini o Claude. Foren els llibreters de vell els qui donaren l’alarma d’aquesta compra massiva i automatitzada de llibres i ho denunciaren; posteriorment també ho denunciaren els autors dels llibres. La companyia va acordar pagar 1.500 milions de dòlars per resoldre el cas, però encara es troba en negociacions. Aquesta realitat ha generat un gran debat a molts nivells, tant per la importància de la preservació de la cultura escrita i dels drets d’autor com pel procés de destrucció de llibres. De la mateixa manera preocupa l’ús abusiu de recursos hídrics i la contaminació del nostre malmès planeta; els centres de dades tecnològics necessiten aigua per refredar els seus servidors i utilitzen xips de silici la fabricació dels quals genera una contaminació ambiental molt elevada.

I tot això ha sortit perquè volia escriure sobre els llibres i la importància de la lectura, que en un món dominat per les pantalles i la immediatesa, està en una situació necessitada d’atenció i cura.

Crec que hem de recordar els innumerables beneficis de la lectura, a més de l’entreteniment i la informació. Llegir ens transporta a mons nous i diferents, ens posa en la pell dels personatges que intervenen en la història i ens en fa prendre part, llegint desenvolupam les nostres pròpies idees, analitzam la informació i qüestionam; això ens ajuda a l’adquisició de recursos que ens permetin comparar i avaluar. Llegir pel plaer de llegir estimula la curiositat, incrementa la confiança en un mateix, amplia el nostre vocabulari i ens obre les portes de la imaginació i de la creativitat. El plaer de llegir és infinitament reconfortant, en moments de solitud ens fa sentir acompanyats, en moments de dubtes ens anima i ens ajuda a reforçar opinions. La lectura no és una activitat passiva, la tria d’un llibre ja requereix una activitat mental i a vegades, si no ho fem asseguts utilitzant les tecnologies, també és una activitat física, sortim, anam a passejar i a mirar llibreries, observam, ens deixam aconsellar, socialitzam i triam. La lectura és com l’amiga o l’amic que saps que hi és i que t’acompanya sempre que el necessites.

Tornant al principi, Bradbury deia a Fahrenheit 451 que l’important és el pensament crític i advertia que una societat fonamentada en el consum i l’entreteniment és un perill... què diria avui?

Us deixo amb les seves paraules: «No hi ha res de màgic en els llibres; la màgia només és el que els llibres diuen ... En com ens fan sentir que la vida és un reflex de les nostres experiències i emocions».

Suscríbete para seguir leyendo